Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola. Constava de tres piscines a l’aire lliure: la principal, de 50 × 22 × 2,25 m; la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969. La instal·lació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada. El 1990 fou remodelada per a acollir els Jocs Olímpics de Barcelona (1992): la piscina d’escalfament passà a ser coberta, de 50 m i aigua temperada per poder utilitzar-la a l’hivern, i les dues exteriors renovades i perfeccionades. En aquells Jocs acollí proves de natació, natació sincronitzada, waterpolo i pentatló modern; en els Campionats del Món de Barcelona 2003 acollí la natació sincronitzada i en els del 2013 hi tingué lloc la competició de waterpolo. Sempre han estat d’utilització pública sota administració municipal o privada.