Consisteix a introduir una bola de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes, impulsada amb un tac (d’entre 1,24 m i 1,37 m de llargada) que té un cap en forma de T, a la porteria de l’equip adversari, formada per dos muntants distanciats 7,5 m. El terreny de joc és rectangular (270 m × 140 m) i la superfície és d’herba. Un partit consta de 4, 5 o 6 temps de 7 min de durada, amb descansos intermedis de 3 min en què els participants poden canviar de cavall.
Alguns historiadors creuen que l’origen es remunta cap al 400 aC i que el degueren practicar les tribus iranianes, i d’altres cap al 600 aC a Pèrsia. Ambdues teories tenen el suport en nombrosa documentació, textos, dibuixos i obres que donen constància de la seva pràctica, que servia per a mantenir en forma tant els homes com els cavalls que formaven part dels exèrcits. El 1859 membres de l’exèrcit britànic a l’Índia fundaren el primer club de polo i en fomentaren la pràctica entre les guarnicions de cavalleria. Aviat es difongué cap a Anglaterra i d’aquí a la resta d’Europa i a Amèrica. El 1874 el Hurlingham Club de Londres establí el primer reglament de competició. Aparegué en el programa olímpic en els Jocs del 1900, 1908, 1920, 1924 i 1936. La Federació Internacional de Polo (FIP), fundada el 1983 amb seu a Beverly Hills (Estats Units), organitza la Copa del Món. En l’actualitat els argentins en són els millors jugadors.
A Catalunya fou introduït al final del segle XIX per la nombrosa colònia britànica que hi havia en aquella època, i es començà a practicar a l’antic hipòdrom de Can Tunis de Barcelona. Enric d’Ibarrola, un barceloní educat a Anglaterra, fundà el 1897, juntament amb altres amics, el Polo Club de Barcelona, que fou l’escenari dels primers partits i competicions d’aquest esport a Catalunya. Després de diverses fusions es convertí en el Reial Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica i, posteriorment, en el Reial Club de Polo de Barcelona (RCPB). A l’Estat espanyol aquest esport també havia arrelat a Jerez de la Frontera, on el 1872 s’havia fundat el primer club de polo d’Espanya, i a Madrid, on un dels impulsors fou el rei Alfons XII, el fill del qual, el rei Alfons XIII, en fou posteriorment un gran jugador i actuà en diverses ocasions a Barcelona. De fet, els primers jugadors de polo en aquestes ciutats procedien de famílies de l’aristocràcia, com ho demostren els noms dels integrants de l’equip espanyol que competí en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920), on conqueriren la medalla de plata, i en els de París (1924), que era ple de comtes, marquesos i ducs. Malgrat aquesta llarga història i tradició, el polo no tenia una organització pròpia que el regulés i estigué a punt de desaparèixer a Catalunya els anys cinquanta a causa de la crisi econòmica i de la manca de cavalls, que per a practicar aquest esport han de ser d’unes característiques especials. Però el 1962 un grup d’amants d’aquest esport, liderats per Josep Maria Estany, en el qual també hi havia el doctor Ayesa, Víctor Torruella, Joaquim Monzó, Joan Guitart, Juan Calderón, Hans Hartmann i Francesc Josep d’Abadal, decidiren reorganitzar-lo. Es desplaçaren a Andalusia i compraren trenta cavalls adequats, amb els quals començaren una nova etapa. La contractació d’un entrenador indi, Jabar Singh, i l’adequació del camp del RCPB, que havia quedat molt malmès per la manca d’ús, aconseguiren fer reviure el polo, que guanyà nous adeptes entre els més joves. Una vegada consolidat l’esforç de promoció inicial, es feren les gestions per a crear una federació catalana d’aquest esport, que fins aquell moment es regulava des de Madrid. Les gestions culminaren l’any 1964, quan es fundà la Federació Catalana de Polo (FCP) sota la presidència de Josep Maria Estany. Amb la creació d’aquesta, el polo tingué un important creixement a Catalunya, tant en nombre de clubs, que l’any 1972 ja n’eren set, com de jugadors, que n’eren una trentena. Malgrat tot, no ha deixat de ser mai un esport minoritari i en certa manera elitista. El 1988 la FCP posà en marxa el Trofeu Ciutat de Barcelona, que se celebra anualment. Altres competicions de polo rellevants celebrades a Catalunya són la Copa d’Hivern, organitzada pel RCPB, el Barcelona Polo Classic, la Copa José O’Neill de polo femení i la Copa President. Entre els genets més destacats d’aquest esport hi ha Ernesto Niquet, un dels pioners, Ramon Juvé, Pedro la Rosa, Joan Olivier, Manolo Prado, Santiago Moyano, Eva Campos, Alejandro Figueras, Sergio Vehí i els esmentats Pedro Ayesa, Hans Hartman, Josep Maria Estany i Francesc d’Abadal. El 2011 la FCP tenia 96 llicències de genets i set clubs afiliats: RCPB, Club de Polo Cal Picasal, Club de Polo Empordà, Club Hípic Castell de Cerdanyola, Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, La Bocha Polo Club i Costa Brava Polo Club.