Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol (1953), el FC Barcelona (1954) i el Real Madrid (1957). Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC (1958-59). Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió (1962-63). Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis. Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures. El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers cirurgians que feren reconstruccions quirúrgiques dels lligaments del genoll al nostre país.