El 1947 guanyà la primera cursa i poc després s’incorporà a l’equip del Frente de Juventudes. En esquí alpí es proclamà campió de Catalunya (1951) i d’Espanya (1958), en eslàlom, eslàlom gegant i descens. Fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo (1952), però una lesió li impedí disputar cap prova. Participà en la fundació del Club d’Esquí de la Vall d’Aran i de l’Escola d’Esquí de Baqueira, on fou monitor fins el 1975. Promocionà l’esquí de fons, i fou campió estatal de la modalitat com a veterà. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991) i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (2022).