Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, destacà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà tres vegades campió de Catalunya (1952, 1954, 1961), tot i que també aconseguí medalles en espasa i sabre. Fou campió d’Espanya militar de floret (1952) i guanyà la Copa del Generalísimo (1954) formant part de la selecció catalana, amb la qual participà en diversos enfrontaments internacionals. Com a àrbitre participà en l’Espanya-Suïssa de la Copa Ciutat de Barcelona (1957). Fou membre de la comissió gestora que regí la Federació Catalana d’Esgrima (1956-59), i vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima.