Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940. També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942. Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil. Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca. Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras. El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems. A Montserrat participà en les primeres ascensions de la Vella, el Gegant Encantat i el Dit. A Sant Llorenç del Munt obrí la cara sud de la Cova del Drac, i a la paret nord del Pedraforca, la via Estrems-Camps (1946). També destacaren escalades com la Doble, la Roca Partió, la Porra, el Miracle, la Dent, l’Olla i el Frare Petit. Amb el seu germà Eugeni i amb Jordi Casassayes Haus obrí les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida, als Pirineus (1947). Fixà la seva residència a Lima (Perú).