Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya (1945) de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II. Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki (1952), on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic (1972), on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella. D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela (1966-68) i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 (1977) fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita.