Llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (1953), s'especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Cirurgia General i Medicina del Treball, obtenint el títol de doctor el 1973. Diplomat en Medicina Esportiva (1963) i especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport (1966). És considerat pioner de la medicina de l’esport a l’Estat espanyol. Estigué vinculat al Centre d’Investigació Medicoesportiva de la Residència Blume i de l’INEFC, i fou cap del Departament de Ciències Mèdiques de l’INEFC. Treballà al Centre d’Estudis d’Alt Rendiment Esportiu, del qual fou director (1990-93), i fou cap de la secció de medicina de l’esport de la Secretaria General de l’Esport (1992-93). Fou membre de la comissió mèdica i coordinador d’àrees assistencials dels Jocs Olímpics de Barcelona. Introduí la medicina de l’esport a la universitat catalana. Fou coordinador de l’àrea de traumatologia de l’esport de l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona, fundador (1984) i president (1987-90) de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i fundador i primer president de la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport. Juntament amb d’altres especialistes mèdics impulsà la revista Apuntes de Medicina Deportiva, que posteriorment s’anomenà Apunts. Medicina de l’Esport. Guanyà nombrosos premis, dels quals destaquen el premi Ciutat de Barcelona (1971), la medalla de plata al mèrit esportiu (1969), l’anell olímpic d’or, atorgat pel Comitè Olímpic Internacional, (1993) i la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu (2013), entre d’altres.
Ramon Balius Juli
Arxiu Ramon Balius Matas