Cofundador del Grup d’Espeleologia i Exploracions Subaquàtiques del Poble Nou (1955), posteriorment s’incorporà al Club Excursionista de Badalona, del qual fou fundador i primer president de la Secció d’Espeleologia. Organitzà les primeres expedicions al Marboré, a la vall d’Ordesa, i al Mont Perdut (1960), on explorà l’avenc dels Quatre Pous i descobrí l’avenc Seixanta. Treballà al sistema de la Fou de Bor (Cerdanya), on descobrí bona part de la seva xarxa subterrània, una de les més extenses de Catalunya, amb les galeries Canela i Badalona. Descobrí la cova Cuberes, a la Conca de Tremp (1962), la més llarga de Catalunya.També explorà la serra de Guara (Osca) i arribà als 270 m de fondària a la cova de la Grallera, rècord del món en primera exploració amb escales Elektron. Inicià les recerques a Escuain (1968) i, amb el seu equip, descobrí el Sistema Badalona, rècord mundial de profunditat en travessa subterrània, amb 1.150 m de desnivell. Fou vicepresident del Comitè Català d’Espeleologia (1964-66) i fundà la revista Cavernes, primera publicació espeleològica de caràcter periòdic editada a l’Estat espanyol. Rebé la medalla Forjadors de l’Esport (1993).
Ramon Canela Font
Arxiu R. Canela