Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació. Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya. Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paral·leles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs. Es formà en fisiologia i biomecànica i col·laborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica. El seu disseny més aplaudit fou l’espatllera. La majoria de gimnasos adquiriren els seus aparells, que també foren utilitzats en les proves de gimnàstica dels Jocs Mediterranis de Barcelona (1955). El 1971 rebé la medalla d’honor de la Federació Catalana de Gimnàstica.