Fou secretari general del Reial Moto Club de Catalunya (RMCC) entre el 1957 i el 1987. Fou director de competició, comissari esportiu i cronometrador, primer de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme (RFEM), i després de la Federació Internacional. Fou l’organitzador del Gran Premi d’Espanya de velocitat, disputat al Circuit de Montjuïc i puntuable per al Campionat del Món, des de mitjan anys cinquanta fins als setanta. Col·laborà en els Campionats d’Europa TT, els GP de Fórmula 1 i 2 del RACC, i en centenars de proves estatals. Fou un dels homes clau en l’organització dels Sis Dies Internacionals d’Enduro l’any 1970 a Madrid, i el 1986 a la Cerdanya. Destaca el treball fet per la promoció del motocròs a Catalunya. Treballà gairebé sempre de manera conjunta amb la seva esposa, Antònia Hércules. Rebé les medalles d’or i de bronze de la RFEM i l’ensenya d’or i brillants del RMCC, a més de la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987). Publicà, amb Xavier Esteller, Manual de motociclismo para la preparación de Cargos Oficiales (1976), i recopilà en dos volums la història del RMCC.