A divuit anys, després de guanyar el Trofeu Fi d’Estiu per a nedadors no federats, ingressà al Club Natació Barcelona. Velocista, es proclamà campió absolut de Catalunya de 100 m lliure (1951) i de 200 m lliure (1952), i el 1951 establí els rècords català i estatal de 50 m lliure (dos cops) i 100 m lliure (dos cops més), i fou el primer nedador estatal a baixar dels 59 s en aquesta última distància. Bandy Zolyomy el reclutà per al waterpolo i amb l’equip del CNB fou quatre cops campió d’Espanya de primera divisió (1950, 1952, 1953, 1954) i, amb la selecció estatal, campió dels Jocs Mediterranis d’Alexandria (1951), olímpic a Hèlsinki (1952) i trenta-set vegades internacional en el període 1950-57. En natació, també fou deu vegades internacional. El 1963 fou nomenat seleccionador estatal de waterpolo, càrrec que deixà l’any següent.