Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà. El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol (1923-32). Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació. Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip. Guanyà una Copa (1929) i un Campionat de Catalunya (1929). En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol. A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau. Debutà amb la selecció catalana a París (1925) i hi jugà diverses vegades. En tennis fou campió estatal de dobles amb A. Juanico (1923, 1924) i participà amb Espanya en els Jocs Olímpics de París (1924) i a la Copa Davis (1930). També sobresortí en hoquei sobre herba jugant amb el Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya. El 1932 es traslladà a Costa Rica, on fou internacional en futbol i després seleccionador (1951). El 1935 fundà en aquell país el Deportivo Saprissa, l’estadi del qual porta el seu nom.