Membre del Club Natació Barcelona. Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya: cinc en 100 m lliure (1952, 1953, 1954, 1956, 1957), dues en 200 m lliure (1949, 1951), vuit en 400 m lliure (1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958), tres en 100 m esquena (1950, 1951, 1952), tres en relleus 3 × 100 m estils (1948, 1949, 1951), quatre en relleus 4 × 100 m estils (1953, 1954, 1957, 1958) i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure (1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961), i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el període 1947-60. Es proclamà dotze vegades campió d’Espanya: set en 100 m lliure (1950-55, 1957), una en 400 m lliure i 100 m esquena (1950) i tres cops en relleus 4 × 200 m lliure. Fou el primer nedador espanyol que baixà del minut en la prova de l’hectòmetre lliure en piscina de 50 m (1950) abans que es diferenciessin els rècords segons la llargària de la piscina i millorà tres marques de relleus 4 × 100 lliure (1948-51) i els 4 × 200 m lliure (1952) formant part de seleccions espanyoles. En waterpolo assolí dotze vegades el títol de campió d’Espanya de primera categoria (1949, 1950, 1951, 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962-65). Fou campió olímpic a Hèlsinki (1952), on intervingué tant en natació com en waterpolo. Durant el període 1949-63 fou vint-i-quatre vegades internacional en natació i seixanta-sis en waterpolo. Li foren concedides la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1949), la medalla de la constància de la federació espanyola (1960) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).
Robert Queralt Alentorn
MUSEU COLET