L’origen prové de l’illa de Pentecosta, Vanuatu, al Pacífic Sud. Com a ritual per convertir-se en homes adults, els joves feien salts des d’unes plataformes de fusta amb una liana lligada als peus. David Attenborough fou el primer que en parlà en un documental escrit l’any 1960. El primer europeu que feu un salt de pont fou l’escalador Helmut Kiene, que el 1973 es llançà des d’un pont del riu Cailles lligat a un altre pont a 50 m de distància i aconseguí un gran moviment de pèndol. Més endavant, l’any 1979, un grup de membres de l’Oxford Dangerous Sport Club es llançaren des del pont de Clifton (Bristol, Anglaterra), amb una tècnica similar, però amb corda elàstica i amb llançament vertical. Poc després també saltaren des del Golden Gate i el Royal Gorge, als EUA, i el 1982 feren salts des d’una grua i des d’un globus aerostàtic. Una de les màximes autoritats en l’àmbit mundial és Alan John Hackett, que feu el seu primer salt al pont de Greenhithe (Auckland, 1986). Posteriorment també saltà des de la torre Eiffel (1987) i fou el primer a crear una empresa comercial que feia salts de pont, fundada a Queenstown, Nova Zelanda, l’any 1988. A partir dels anys noranta el salt de pont es popularitzà com a esport d’aventura i esport extrem arreu del món.
Un dels primers llocs on es feu un salt de pont a Catalunya fou al pont de Monistrol. Les primeres empreses catalanes dedicades a aquesta activitat es crearen els anys noranta, la majoria de les quals estan establertes en municipis dels Pirineus de Lleida, especialment a Sort i a Rialp, però també en localitats com la Pobla de Segur, el Pont de Suert i Esterri d’Àneu. També hi ha empreses a pobla-cions com Bagà, Amposta i Vilafranca del Penedès, entre d’altres.