Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona. Es proclamà cinc cops campió d’Espanya: en iol de quatre (1953, 1955), outrigger de quatre (1954, 1955) i vuit amb timoner (1958), i sis més de Catalunya entre el 1953 i el 1960. Disputà el Campionat d’Europa (1953) i els Jocs Mediterranis (1955) amb la selecció espanyola. Un cop retirat es vinculà al ciclisme, exercint d’àrbitre (1960-90), en la màxima categoria estatal de la UCI. Directiu del Club Ciclista Tarragona (1967-71), fou fundador de la Federació Tarragonina de Ciclisme (1974), que presidí (1988). Fou president del Col·legi d’Àrbitres de ciclisme (1986-90) i també fou àrbitre de la Federació Catalana de Natació (1967-87) i directiu del Club Natació Tarraco durant diversos anys. Rebé diverses distincions, com la del mèrit del ciclisme català el 1993.