Defensa que es formà al CE Noia, on debutà a la divisió d’honor a disset anys. La temporada 1988-89 guanyà la Lliga espanyola i la Recopa amb el Noia i la següent fitxà pel Hockey Monza, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa italianes, i també la Copa de la CERS. La temporada 1989-90 fitxà per l’Igualada HC, on jugà fins que es retirà el 2001 i fou el màxim golejador de la seva història. Conquerí sis Copes d’Europa (1993-96, 1998-99), cinc Supercopes d’Europa (1993-95, 1998-99), quatre Lligues (1992, 1994-95, 1997), dues Copes del Rei (1992, 1993) i cinc Lligues Catalanes (1992-94, 1998, 2000). Com a internacional, fou campió d’Europa amb la selecció espanyola júnior i jugà 69 partits amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions (1991) i la medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992). També jugà amb la selecció catalana, de la qual fou el capità, i el 1999 rebé el premi President Companys, atorgat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.