Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia (1942-82), com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports. Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres (1948) fins a Mont-real (1976)–, la Copa del Món de futbol (1950-82) i els Jocs Mediterranis (1955-75). Col·laborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean, ràdio i televisió. Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya. Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona (1967). Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius i ocupà diversos càrrecs de representació dels periodistes esportius. Rebé el premi de premsa de la Delegación Nacional de Deportes (1949, 1950, 1963), la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona (1965), el Premi Narcís Masferrer de l’Associació de Premsa i l’Ensenya d’Or de la Unió Europea de Premsa Esportiva. Fou pare del també periodista esportiu Tomàs García Arnalot i del jugador de hoquei patins Santi García Arnalot.