El 1911 fou nomenat delegat de la Unió Velocipèdica Espanyola (UVE) per Catalunya. Competí de forma discontínua, i fou segon a la Copa Grup Esportiu (1912). El 1918 fou secretari del Grup Esportiu CVR. Impulsà la recuperació de la Volta a Catalunya l’any 1920, edició en què exercí de comissari, poc abans d’accedir a la presidència de la UVE. També exercí de cronometrador i organitzà els Campionats d’Espanya per equips. L’any 1939 es convertí en el primer president de la Federació Catalana de Ciclisme sota aquesta denominació. El 1940 rebé un homenatge pels cinquanta anys dedicats al ciclisme. Després de la seva mort, l’Agrupació Ciclista Montjuïc creà el Trofeu Jaumandreu, i el 1970 fou nomenat soci d’honor de la Volta Ciclista a Catalunya.