Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió. Els senders de gran recorregut (GR) estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes. Els senders de petit recorregut (PR) estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km. Finalment, els senders locals (SL) tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km.
L’any 1972 es constituí a Catalunya el Comitè Català de Senders dins la Federació Catalana de Muntanyisme, l’actual Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el propòsit d’iniciar una xarxa de senders i d’encarregar-se d’homologar-los i regular-los. El 1973 s’encomanà un projecte per a senyalitzar el primer tram de l’actual GR-7, que travessa Catalunya des dels Ports fins a Andorra, on enllaça amb el sender europeu E-4. Les primeres marques d’aquest sender van ser pintades el març del 1975. Quaranta anys després de l’inici del primer sender de gran recorregut, Catalunya disposa d’una xarxa de senders homologats de més d’11.000 km. Les entitats excursionistes membres de la FEEC són les encarregades, juntament amb organismes públics i privats, del manteniment i la senyalització de la xarxa de senders a través d’equips de voluntariat. La FEEC és membre de la Federació Europea de Senderisme (ERA), la qual és responsable de les connexions dels senders de gran recorregut entre els diferents països per on passen.
A Catalunya hi ha tres senders d’abast europeu: el GR-92 (Sender de la Mediterrània), que recorre el litoral i forma part del sender europeu E-12; el GR-4 de Montserrat i Puigcerdà, on enllaça amb l’E-7 europeu; i l’esmentat GR-7, el primer que es va senyalitzar a Catalunya i que correspon al sender europeu E-4. També destaquen el GR-11, que recorre el vessant sud dels Pirineus, des de la Mediterrània fins a l’Atlàntic; el GR-1 (Sender Transversal), el GR-3 (Sender Central de Catalunya); el GR-5 (Sender dels Miradors), i el GR-211 (Circular de la Val d’Aran).
En algunes zones de muntanya s’ha fomentat la xarxa de senders com a recurs turístic, esportiu i competitiu amb el disseny de recorreguts per etapes que circulen per trams de senders homologats. Cal destacar--ne les travesses Carros de Foc, que uneix els refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici resseguint trams i variants del GR-11, i Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del Parc Natural Cadí-Moixeró seguint les marques dels GR i PR que travessen el parc, entre altres.