Sílvia Vidal Martí

(Barcelona, 17 de desembre de 1970)

Escaladora.

Màxima exponent a Catalunya de l’escalada en grans parets (big wall). S’inicià en l’escalada el 1993 i ha tingut una trajectòria imparable en l’escalada artificial, amb importants ascensions i obertura de noves vies a Terradets, Mont-rebei, Montserrat, els Picos de Europa, les Dolomites, Yosemite, els Andes i l’Himàlaia. Cal destacar-ne la repetició en solitari de la via Principado de Asturias, al Naranjo de Bulnes (1996), activitat que fou reconeguda amb el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME). També al Naranjo obrí, el 1998, la via Tramuntana, formant cordada amb Pep Masip.

A Yosemite (EUA) ha escalat diverses vies a El Capitan, algunes en solitari, com la Zodiac (1995) o la Wyoming Sheep Ranch (2000). Així mateix, cal destacar la via oberta amb Pep Masip al Porcelain Wall, anomenada Sargantana (1997). A l’Amèrica del Nord, també obrí dues noves vies: Sangtraït (1.155 m, A4/6b+) al Turnweather, Baffin, Canadà (2001), al costat de l’escalador belga Frank van Herreweghe, desaparegut a la Patagònia l’any 2002, i Un pas més (530 m, A4/A4+), a la cara oest del pic Xanadu, a Alaska (2017), en solitari.

Al Karakoram, de nou amb Masip, obrí la Ganyips (540 m, A3/6a), a la torre Brakk Zang (1998), i la Sol solet (1650 m A5+/6c+), a l’Ammin Brakk (1999), amb Pep Masip i Miquel Puigdomènech. L’any 2007 obrí en solitari Life is Lilac (870 m A4+/6a), a la Shipton Spire. També obrí tres rutes a l’Himàlaia indi. La primera, amb l’Eloi Callado, fou Mai Blau (650 m, A3+/6b) a la cara oest de la Neverseen Tower (2004), i les altres dues, en solitari, foren la 7 Espases (480 m, A4/5+) a l’Iris Peak (2005), i la Naufragi (1050 m, A4+/6a) al Kailash Parbat (2010).

Als Andes del Perú obrí, amb el suís Youri Cappi, Entre boires (970 m, A3/6a+) a la cara est del Huascarán Nord (2008), i a la Patagònia xilena obrí en solitari la via Espiadimonis (1.500 m A4/6b), a la Serranía Avalancha (2012).

A més del Piolet d’Or de la FEDME de l’any 1996 i una nominació al Piolet d’Or francès l’any 1999, la màxima distinció de l’alpinisme mundial, les seves activitats han rebut el reconeixement de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) en diverses ocasions.