Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial: l’estil ITF (associat amb la Federació Internacional de Taewkondo) i l’estil WTF (associat amb la Federació Mundial de Taekwondo), que és el que està reconegut com a esport olímpic. Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac. En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap. Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap a una banda, endarrere, etc. Es fan competicions tant de combat esportiu com de tècnica. En les competicions de tècnica, l’objectiu és demostrar l’execució correcta de les diverses tècniques, així com dels pumse (segons la nomenclatura de la WTF) o tule (segons la de la ITF), davant un jurat que puntuarà l’actuació tenint en compte diversos aspectes. Els pumse o tule són seqüències de moviments de defensa i atac que simulen un combat imaginari amb diversos adversaris que es memoritzen i repeteixen a fi d’incrementar l’equilibri, l’elasticitat, la rapidesa i el domini dels diferents moviments. En les competicions de combat, cada combat està dividit en tres assalts d’una durada de tres minuts en la categoria masculina i de dos en la femenina, en què els participants han de vèncer l’oponent per punts o per fora de combat. La indumentària dels taekwondistes consisteix en un dobok de color blanc compost per uns pantalons i una jaqueta que va lligada amb un cinturó del color que correspon segons el grau de coneixement; en les competicions és obligatori l’ús de casc i de diversos protectors. El nivell de coneixements d’un taekwondista s’expressa, successivament, en deu kups i deu dans. El kup estableix en deu graus, ordenats de desè a primer, el nivell de coneixements d’un taekwondista per sota del cinturó negre, en ordre creixent de l’últim al primer, i identificats per un cinturó d’un color determinat. El desè kup s’identifica amb el blanc i groc; el novè, amb el groc; el vuitè, amb el groc i taronja; el setè, amb el taronja; el sisè, amb el taronja i verd; el cinquè, amb el verd; el quart, amb el verd i blau; el tercer, amb el blau; el segon, amb el blau i marró, i el primer, amb el marró. El dan és la categoria oficial reconeguda per la WTF associada amb el cinturó negre i el practicant va avançant des del primer grau fins al desè.
Aquest esport té l’origen a Corea, on s’havia practicat una art marcial anomenada taekkyon al llarg dels segles, fins que l’any 1910, amb l’ocupació japonesa, se’n prohibí la pràctica, encara que es mantingué en la clandestinitat i rebé influències del karate i del judo. Després de la guerra de Corea (1953), es reforçà la pràctica del taekkyon com a símbol de la identitat nacional i cultural de Corea recentment adquirida. L’any 1955, una junta especial de mestres, historiadors i altres membres destacats de la societat coreana feren una reunió per a coordinar els diferents kwans (‘escoles’) i seleccionar un nom per a l’estil d’art marcial recentment organitzat. Després de revisar diferents noms per al nou estil, triaren el nom de taekwondo, proposat per Choi Hong Hi. El 1961 es creà l’Associació Coreana de Taekwondo. Choi Hong Hi és reconegut arreu del món com el pare del taekwondo i fou el fundador de la ITF, l’any 1962. La pràctica del taekwondo s’estengué per tot el món amb la participació de dinou països en el primer Campionat del Món de taekwondo disputat a Seül el 1973, moment que es fundà la Federació Mundial de Taekwondo (WTF). Fou un esport d’exhibició als Jocs de Seül (1988) i de Barcelona (1992) i entrà a formar part del programa olímpic en els Jocs de Sydney (2000), que inclou quatre categories de pes: en la categoria masculina, menys de 58 kg, de 58 a 68 kg, de 68 a 80 kg, i més de 80 kg; en la femenina, menys de 49 kg, de 49 a 57 kg, de 57 a 67 kg, i més de 67 kg.
A Catalunya arribà al principi dels anys seixanta introduït pels primers mestres coreans i s’expandí ràpidament al principi dels setanta com una disciplina associada amb la Federació Catalana de Judo. El 1973 es disputaren els primers Campionats de Catalunya. Des del 1975 es disputa el Trofeu de la Mercè, anomenat posteriorment Trofeu Ciutat de Barcelona. El 1987 es creà la Federació Catalana de Taekwondo i s’organitzà a Barcelona el primer Campionat del Món absolut. Com a taekwondistes catalans cal destacar Ireno Fargas, que guanyà el Campionat d’Europa (1982) i el del Món (1983); Joan Antoni Ramos, que fou medalla d’or en la categoria de 58 kg en els Campionats del Món (2007), i Joel González, que ha estat doble campió del món en la categoria de menys de 58 kg (2009, 2011) i medalla d’or en els Jocs Olímpics de Londres (2012).