El tennis amb cadira de rodes és un esport practicat per persones amb discapacitat física que utilitzen una cadira de rodes molt lleugera i amb molta mobilitat. Els partits són individuals o de dobles, tant en homes com en dones, i segueixen les normes del tennis tradicional, amb l’única diferència que es permet que la pilota boti dues vegades, sempre que el primer bot sigui dins dels límits de la pista. Fou un esport d’exhibició durant els Jocs Paralímpics de Seül (1988) i es convertí en esport paralímpic als Jocs de Barcelona (1992). A Catalunya, aquesta pràctica la regula la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, que organitza periòdicament els Campionats de Catalunya i altres torneigs. Els clubs catalans més destacats són el Club Esportiu Aspid, el Club Tennis Urgell, el Club Esportiu Institut Guttmann, l’Acadèmia Sánchez-Casal, el CEM Sant Rafael i l’Atlètic Terrassa Hockey Club.
El tennis per a persones amb discapacitat intel·lectual segueix el reglament dels Special Olympics International, que ha creat les normes basant-se en el reglament de la Federació Internacional de Tennis. La competició distingeix vuit proves diferents en funció del nivell del tennista: individual, dobles, dobles unificats, competició d’habilitats individuals, cop de precisió, rebot de precisió, rebot amb raqueta i cop de devolució. La Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL organitza anualment els Campionats de Catalunya i diverses competicions territorials.
El tennis per a persones amb discapacitat auditiva no presenta gairebé modificacions reglamentàries, només petites adaptacions pel que fa a la comunicació. La Federació Esportiva de Sords de Catalunya organitza les competicions específiques i també les proves de tennis del Campionat Esportiu de Sords de Catalunya.