Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona. Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger (1927) i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona (1925). Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França. Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934. El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre. Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que organitzaren durant la postguerra.