Fundador al seu país del club Britannia Chemnitz, en instal·lar-se a Barcelona per motius laborals, es convertí en un dels millors davanters de la primera època del Futbol Club Barcelona. Entre el 1901 i el 1910 jugà 67 partits i marcà 55 gols. Fou campió de la Copa Macaya (1902), de la Copa Barcelona(1903), del Campionat de Catalunya (1903, 1909, 1910) i de la Copa d’Espanya (1910). L’any 1902 fou encarregat d’organitzar una primera escola de formació de jugadors. Entre el 8 de febrer i el 9 de desembre de 1906, fou president de l’Associació de Clubs, abans de convertir-se en Federació Catalana de Futbol. També fou un dels fundadors del Reial Club de Tennis Barcelona i un dels primers redactors de Mundo Deportivo.