Fundat el 1919 arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística (secció del Casino Sport Figuerenc), Bernard Palmer en presidí la primera junta directiva. El primer camp on jugà fou el de l’horta de l’Institut. El 1924 llogà el camp de l’antic velòdrom, el més gran de la província, i el 1931 es traslladà al camp municipal d’Esports, on jugà fins el 1950. Durant els anys vint i trenta l’equip participà en el campionat regional, equivalent a la tercera categoria del Campionat de Catalunya. Després de la Guerra Civil, ascendí per primer cop a tercera divisió en l’edició de 1942-43, encara que només hi romangué una temporada. L’any 1950 passà a jugar al camp municipal del Far i en l’edició de 1955-56 aconseguí pujar de nou a tercera, i aquesta vegada s’hi mantingué set temporades (1956-63). La temporada 1959-60 es proclamà campió de grup i disputà la promoció d’ascens a segona. Després d’un altre període a tercera (1965-70), l’equip alternà aquesta categoria amb la preferent territorial fins que en l’edició de 1982-83 ascendí a segona B. Tres temporades més tard (1985-86), es proclamà campió i assolí la segona divisió A per primer cop. Emili Bach n’ocupava la presidència i José Manuel Esnal Mané era l’entrenador d’un equip en què destacaven jugadors com Gratacòs, Pitu Duran o Paco Martínez. Aquest èxit fou seguit de la inauguració de l’estadi municipal de Vilatenim –on continua entrenant–, en un partit contra el Futbol Club Barcelona (25 d’agost de 1986). Romangué set temporades a la categoria d’argent, i la seva millor classificació fou el tercer lloc la temporada 1991-92. Aleshores disputà la promoció d’ascens a primera divisió en què perdé amb el Cadis. Aquell equip, l’entrenava Jorge d’Alessandro, i hi havia jugadors com Toni Jiménez, Gratacòs, Carrasco, Tito Vilanova, Tintín Márquez o Tab Ramos. En la temporada següent el tècnic argentí deixà el club i també alguns dels jugadors clau. A resultes d’això es produí el descens a segona B, on jugà fins a la temporada 2006-07. Al juny del 2007, Enric Flix, president i màxim accionista de l’entitat, per raons econòmiques traslladà la seu a Castelldefels i en canvià el nom pel d’Unió Esportiva Miapuesta Figueres. Significava pràcticament la desaparició de vuitanta-vuit anys d’història i que Figueres es quedés sense futbol. Aleshores, una agrupació de petits accionistes refundà el club amb el nom d’Unió Sportiva Figueres i aconseguí que Flix els cedís els drets d’antiguitat per poder conservar el 1919 com la data de fundació. L’equip, tanmateix, hagué de començar a tercera territorial en la temporada 2007-08 i anà escalant categories fins que quedà campió de primera catalana (2011-12) i tornà a tercera divisió, on continuava jugant l’edició de 2013-14. Té un equip amateur, un extens futbol de base, bona part del qual està gestionat per la Fundació Esportiva Figueres (1996). També té un equip de futbol sala i un de veterans. En el palmarès del club també hi figura el Trofeu Costa Brava (1986, 1989, 1991, 2000), el Trofeu Nostra Catalunya (1982, 1984), el Trofeu Moscardó (1969) i quinze edicions del Torneig de l’Estany.