El seu precedent més remot fou la secció de bàsquet de l’Iluro Sport Club, creada el 1930, que participà en el primer Campionat d’Espanya i disputà el primer partit internacional enfrontant-se a l’AS La Bourse de París l’any 1933. El 1934 guanyà el Campionat de Catalunya. Després de la Guerra Civil, l’Iluro SC es convertí en Club Deportiu Mataró. L’equip sènior masculí de bàsquet retornà a la màxima categoria catalana a la meitat de la dècada de 1950 quan en les seves files jugava Jordi Bonareu. Destacà al principi dels seixanta per la seva tasca amb el planter. L’equip juvenil, dirigit per Antoni Serra, fou campió de Catalunya (1960, 1961, 1962) i d’Espanya (1961, 1962). La temporada 1963-64, el primer equip, dirigit pel mateix Serra, debutà en la màxima categoria estatal, i la temporada següent assolí la millor classificació: fou tercer en la Lliga. Competí a primera divisió fins el 1971, any que ja havia perdut l’entrenador i alguns dels jugadors més rellevants, com Soler o Martínez, i en dos períodes més (1972-75, 1977-78). La temporada 1965-66, l’equip femení debutà en la primera divisió estatal en quedar-se la plaça i algunes jugadores del CIC Argentona. S’hi mantingué fins el 1977 i, amb Maria del Carme Famadas al capdavant i la direcció tècnica de Josep Maria Solà, fou campió de Lliga (1972, 1973, 1974) i finalista de la Copa (1973, 1974). Els problemes econòmics provocaren que l’equip femení deixés de competir durant un temps i el masculí ho feu en categories catalanes. A partir del 1991 s’anomenà Club Bàsquet Mataró, i la temporada 1995-96 l’estructura esportiva femenina s’incorporà a l’Associació Esportiva Centre Catòlic de Mataró. Just abans, el primer equip femení jugà a la primera divisió B estatal (1987-95). En la mateixa categoria competí el primer equip masculí la temporada 1992-93. Des del 2011, tots els equips de base competeixen sota el nom d’Unió Esportiva Mataró a la pista de la Gàbia.