A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca (1941); les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell (1941) i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi (1942), i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell (1942). Fou membre del Grup d’Alta Muntanya (GAM), secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada (GEDE) del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual fou el segon president. Morí d’accident durant un intent d’escalada a la Caputxa, a Montserrat, on el 1961 fou inaugurat el refugi Vicenç Barbé. A prop del refugi hi ha l’agulla Barbé (1.047 m), batejada amb el nom d’aquest escalador.