Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant (1934, 1935) i dues Pujades al Coll de Parpers (1935, 1936). Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional. Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993) i la medalla President Macià al mèrit al treball.