Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club. Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca (1923), títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González–.
Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa (1927), èxit que repetí l’any següent (1928), sempre en la categoria de pes mosca. Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona (1931). Fou escollit segon millor boxejador de pes mosca per la National Boxing Association (1931). El 1932 passà a competir en la categoria de pes gall, en la qual assolí el títol de campió estatal (1934). De la mà del seu mànager, Leo P. Flyn, combaté en diversos països, entre d’altres, França, Alemanya, Suïssa, els Estats Units, el Marroc, l’Argentina, Mèxic i Cuba.
El 1934 es retirà després d’haver guanyat 56 combats, 12 per KO; d’haver-ne perdut 29, 9 per KO, i d’haver fet 11 combats nuls. Després de penjar els guants aconseguí el títol de mànager que atorgava la Federació Catalana de Boxa i es dedicà a formar nous púgils. Muntà el seu propi club sota el nom de Boxing Club Ferrand i el 1936 inaugurà un nou espai, el Central Ring, amb capacitat per a 2.000 espectadors. Durant la Guerra Civil fou vocal del comitè del Sindicat de Boxejadors i Mànagers. S’exilià a París, on obrí el gimnàs Trotamundos, i més tard s’establí a Niça.