Lateral esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, la temporada 2003-04 debutà en la màxima categoria amb el Teucro de Pontevedra. Passà a l’Ademar de Lleó (2004-07), amb el qual obtingué la Recopa d’Europa (2005), i més tard al Club Balonmano Ciudad Real (2007-11), amb el qual guanyà dues Copes d’Europa (2008, 2009), tres Lligues (2008, 2009, 2010), una Copa del Rei (2008) i una Copa Asobal (2008). Fou designat millor defensa de la Lliga Asobal en 2007-08. El 2011 fitxà pel FC Barcelona, i guanyà la Lliga (2012-18), la Copa Asobal (2012-18), el Mundial de clubs (2014, 2015, 2018), la Copa d’Europa (2015), la Copa del Rei (2014, 2015, 2016, 2017, 2018), la Supercopa d’Espanya (2013-18) i la Lliga dels Pirineus (2012, 2013, 2015, 2016, 2017). Des de la temporada 2018-19 jugà amb el París SG.
Amb la selecció espanyola, assolí la medalla d’or als Jocs Mediterranis (2005), al Campionat del Món (2013) i al Campionat d’Europa (2018), i la de bronze als Campionats del Món (2011) i d’Europa (2014). Fou medalla de plata al Campionat d’Europa (2016). Disputà els Jocs Olímpics de Londres (2012). El seu avi era el porter de futbol Ferran Argila Pazzaglia.