vòlei platja

Voleibol

Francesc Xavier Bosma, subcampió olímpic de vòlei platja a Atenes (2004)

© ARXIU B. BOSMA

Modalitat del voleibol practicada sobre un terreny de joc rectangular (16 × 8 m) amb superfície de sorra, dividit per una xarxa situada a la mateixa altura que en el voleibol de pista, entre dos equips formats per dos, tres o quatre jugadors; la pilota és de pell, més pesant que la de pista, i impermeable.

Aparegué durant la dècada de 1930 a les platges de Califòrnia (EUA) i el Brasil. A Espanya els primers torneigs d’àmbit estatal se celebraren a final dels anys vuitanta a ciutats com València, Barcelona, Màlaga, Almeria i Palma. El 1992 Almeria organitzà, per encàrrec de la Federació Internacional de Voleibol, els campionats de vòlei platja Any Olímpic’92, coincidint amb els Jocs de Barcelona. Debutà com a esport olímpic, jugat per parelles tant en categoria masculina com femenina, durant els Jocs d’Atlanta (1996). El català Francisco Javier Bosma guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics d’Atenes (2004).

A Catalunya, per a disputar competicions oficials de vòlei platja cal una llicència independent a la de vòlei pista. En l’àmbit de la Federació Catalana de Voleibol s’organitzen anualment campionats en categoria sènior, sub-21, sub-19, sub-17 i sub-15. En vòlei platja formatiu Catalunya és una potència a Espanya. L’afició a aquesta modalitat ha crescut exponencialment els primers anys del segle XXI fins al punt de tenir una desena de clubs i instal·lacions on practicar-la. La majoria són en municipis amb platja com Barcelona, Premià de Mar, Arenys de Mar i Castelldefels.