El binomi recorre una pista rodona de sorra de 20 m de diàmetre sota el control del conductor que des del centre domina el cavall amb una corda. Els concursos es fan en forma de grup (de sis a vuit tombarelles), doble o individual. En les tres categories, els genets han de fer uns exercicis obligatoris i una coreografia de lliure elecció. Els jutges avaluen la compenetració del binomi, l’execució de les proves, les postures artístiques, l’originalitat i la complexitat de l’exercici. Genets i amazones competeixen per separat. En categoria individual es pot començar a competir a partir dels catorze anys. L’equip bàsic del cavall consta d’una sella amb nanses, manta adaptada per a la pràctica del volteig, capçada, cingla, regnes i corda.
L’origen es remunta a les antigues pràctiques hípiques militars. Esportivament, els seus antecedents se situen a l’antiga Roma, en les coreografies acrobàtiques damunt cavalls al galop que s’executaven a les arenes. Posteriorment, les escoles italiana i francesa d’esgrima l’incorporaren al seu aprenentatge per a millorar l’agilitat dels deixebles. Al segle XIX esdevingué obligatori en l’entrenament de la cavalleria militar francesa; d’aquí el nom de voltige (‘voltar’), atès que el cavall galopava en cercles. Fou esport olímpic als Jocs d’Anvers (1920) sota el nom d’equitació artística. El 1983 fou reconegut oficialment per la Federació Eqüestre Internacional. El primer Campionat d’Europa es disputà el 1984 a Àustria i dos anys més tard se’n celebrà el primer Mundial a Suïssa. La seva pràctica a l’Estat espanyol està regulada per la Reial Federació Hípica Espanyola i la Federació Catalana d’Hípica.