Antoni Gassol i els Sanfeliu, a Mataró

Antoni Gassol i els seus nebots

Antoni Gassol i Civit (Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970). Antoni Gassol, un català que se n'anà a Cuba a fer fortuna, creà una fàbrica de gènere de punt al seu retorn a Catalunya. Els seus nebots la convertiren en la que serà la primera empresa catalana i de l'estat en el seu sector.

Antoni Gassol i Civit va ser un “americano”, el català que se’n va a Amèrica amb un farcellet i en torna quan ha aconseguit una fortuna. Però ni tots tornaven, ni tots guanyaven diners. Va anar a parar a Cuba, que era el port de destinació de la majoria d’ells i hi va obrir un magatzem de productes tèxtils que es deia Los encantos de La Habana, a la capital de l’illa. Hi venia mitges i passamaneria.

El 1894 el trobem de retorn a Catalunya i a Mataró. Són anys de guerra a la colònia i quan tornen homes i capitals. El capital d’Antoni Gassol s’invertí en una fàbrica de gènere de punt. L’empresa la posà inicialment a nom dels seus nebots: Isidre, Joan i Antoni Sanfeliu i Gassol. Ell no tenia fills. La fàbrica era al passeig de Puerto Rico i ocupava una superfície de 20 000 metres quadrats.

El 1901, la societat prengué el nom del seu promotor, Antoni Gassol, i funcionarà com a empresa individual. El creixement fou molt ràpid. El 1911 tenia prop de 500 treballadors a la fàbrica, que feia mitges i mitjons de cotó, fil i seda, de bona qualitat. Des del primer moment una part de la producció s’exportà a Amèrica, aprofitant les relacions comercials establertes i mantingudes pel propietari en la seva etapa de comerciant. El director de la fàbrica era Josep Ruaix. El 1909 inscriví la marca “Gloria” com a pròpia de la casa.

La demanda extraordinària provocada per la guerra europea (1914-18) comportà una nova empenta. El 1917 la societat individual es convertí en societat regular col·lectiva, sota la denominació d’Antoni Gassol i Companyia. Els socis eren el titular, els seus tres nebots i Josep Ruaix, el ja esmentat director de la fàbrica. El capital era d’1 800 000 pessetes. El despatx i domicili central eren a la rambla de Catalunya, núm. 9, de Barcelona. Aquest mateix any anunciaven una producció anual de 700 000 dotzenes de parells de mitges i mitjons, amb un valor en venda de 17 000 000 pessetes. L’exportació es destinava principalment a la República Argentina i a Cuba.

El 1920 la regular col·lectiva es convertirà en societat anònima amb un capital totalment desemborsat de 8 000 000 pessetes.

Anunci a les Manufactures Antoni Gassol S.A. a El Mercurio, 1925.

L’any 1923, l’empresa donà un pas endavant amb la compra d’una filatura a Salt (el Gironès), que proporcionava el fil a la fàbrica de Mataró i era moguda per força hidràulica. Es tractava d’una de les dues fàbriques que tenia el cotoner Joan Coma i Cros a la població. Un any més tard hi havia 8 000 pues instal·lades en màquines contínues de procedència anglesa. També a Mataró es començà la construcció d’una nova fàbrica, tot renovant la maquinària.

L’any 1932, les accions de Manufactures Antoni Gassol, SA, foren introduïdes a la Borsa de Barcelona. La cotització no superà mai el 55% del seu valor nominal i les operacions foren mínimes. La cotització es mantindrà fins el 1950, quan deixaran de donar informació. Pagaven un dividend que, després de la guerra, no superà el 5% sobre el nominal de les accions.

Durant la guerra espanyola (1936-39) la fàbrica de Mataró continuà treballant amb quasi normalitat i la de Salt fou transformada en fàbrica d’obusos. Acabat el conflicte, les dues es posaren posar novament en marxa sense dificultats.

Fets posteriors

  • 1947 -  La tercera generació familiar —Sanfeliu— importà les primeres màquines circulars —estàndard— que substitueixen les cotton o planes, que permeten fer mitges sense costura. És l’any en què es fabriquen les primeres mitges de nylon, una fibra d’importació. Però aquesta producció és mínima, tant pel que fa a les màquines com al producte, per les dificultats d’importació existents.
  • 1970 -  Un aiguat destrueix la fàbrica de Salt. Gràcies a l’organització d’un pont aeri per a la substitució de la maquinària, les instal·lacions es posaren novament en marxa al cap de cinquanta-vuit dies.
  • 1982 -  Les accions són introduïdes a la cotització a la Borsa de Madrid.
  • 1993 -  És la primera empresa catalana i de l’estat en el sector del gènere de punt. Manté les seves dues fàbriques a Mataró i a Salt.

Bibliografia

  • Manufacturas Antonio Gassol, SA, 1895-1970.