Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893. Anunci (Manresa, 1929).
Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial. La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra. I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda.
La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana. A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els arribava del País Valencià, sobretot. Els fabricants venien el seu producte a uns comerciants que ho feien al seu torn a l’estat espanyol, però especialment a les colònies espanyoles d’Amèrica (vegeu per a aquest tema l’obra en dos volums de Josep Oliveras: Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa (1800-1870) i La consolidació de la ciutat industrial: Manresa 1871-1900).
Perdut el gruix de les colònies del continent americà, les indústries sederes manresanes van entrar en un clar declivi. Els seders es convertiran en cotoners o seran substituïts per aquests. Queda, no obstant, una representació dels antics “velers” en forma dels cintaires o d’empreses com la dels Balcells, que farà la reconversió del que era un taller amb màquines que funcionaven manualment en una fàbrica mecanitzada moderna.
Targeta de Balcells Iglesis i Cia. La tradició manresana de la seda es manté gràcies a la presència de l’empresa dels Balcells.
Un dels cronistes de la ciutat —Sarret— menciona que la casa Balcells fou fundada a començament del segle XIX, però aquesta afirmació no queda confirmada documentalment. La primera referència és del 1867, quan Lluís Balcells figura com a teixidor i fabricant de mocadors —de cotó i de seda, probablement—, establert al carrer de Sant Francesc, de Manresa.
Lluís Balcells i Miralles fou, en tot cas, l’industrial que convertirà la petita fàbrica en una gran empresa. És molt possible que influís en el canvi la presència del seu fill Ignasi, el seu hereu i corresponsable de la construcció de la nova fàbrica el 1893.
La raó social era aleshores Balcells, Iglesis i Companyia. La nova fàbrica és la més important, de molt, d’entre un conjunt de mitja dotzena de teixidors de seda manresans, que no tenen ni de bon tros la importància dels primers. Han incorporat telers mecànics, però mantenen un bon nombre de telers manuals per a teles delicades. Fan mocadors de tots colors, teixits de setí i faixes de seda. La seva especialitat és el surà, un teixit originari de Surat (Índia), de tacte molt suau, fabricat amb colors llisos o bé formant llistes i quadres.
Amb motiu de la inauguració de la fàbrica, el corresponsal de “La Ilustració Catalana” els farà una visita, tot saludant “al carinyós senyor Balcells i particularment al actiu e inteligent hereu Balcells, tipo de la joventut animada y laboriosa que en aquexa epoca dona impuls als avensos” (La Ilustració Catalana, 1894, pàg. 267).
La fàbrica de Calaf de sederies Ignasi Balcells (postal del començament del segle).
L’hereu Balcells era Ignasi Balcells, que es farà càrrec de l’empresa familiar, a nom seu des de la mort del pare el mes de febrer del 1897. Establí el despatx i magatzem de gèneres a la plaça de Santa Anna, núm. 26, de Barcelona i impulsà la producció industrial. La fàbrica de Manresa no era suficient i n’obrí tres més: a Tàrrega, Calaf i Torà. Són els grans anys de l’empresa. El 1911 havia obert una sucursal a Buenos Aires, carrer de Lima, núm. 473. El despatx barceloní s’ha traslladat al número 34 del carrer Girona.
Després de la primera guerra europea, la producció de can Balcells es fixarà en els mocadors, teixits clàssics i de novetat i adomassats per a corbata.
El 1933 es constituirà Sederies Balcells, SA, que es farà càrrec de l’empresa. Es faran teixits de seda, raió i mescles. Les activitats industrials acabaren al començament de la dècada dels anys vuitanta.