Els Brujas i el Vapor de ca la Patoia, a Sabadell

La família Brujas.

La família dels Brujas és extraordinàriament complexa i està formada per diverses branques i diversos negocis industrials. Hi ha els Brujas i Servat i els Brujas i Pelliser, a l’origen de la que serà L’Electricitat, SA; els Brujas Sayol i les dues branques dels Brujas i Torras. Per a la nostra història ens interessen aquests darrers i, concretament, la branca formada per Agustí Brujas i Torras, casat amb Antònia Romeu.

A. Brujas, Fill i Companyia, encapçalada per Agustí Brujas i el seu fill Mateu, es dedica a la fabricació de teixits de llana de qualitat. Això vol dir bons i cars. És una característica de l’empresa que es mantindrà molts anys. Al marge de la fàbrica, el pare té un magatzem al centre de Sabadell, a la plaça Duc de la Victòria, en el qual ven a l’engròs i al detall els seus draps i els de la competència.

L’empresa industrial participà el 1867 a l’Exposició Universal de París. És la seva primera sortida a l’estranger i la primera vegada que exposa els seus productes. Hi van anar vuit llaners sabadellencs i set foren recompensats de distinta manera. A. Brujas, Fill i Companyia, guanyà una menció honorífica.

Mateu Brujas i Romeu. (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). L’empresa dels Brujas es dedicarà a la fabricació de teixits de llana de qualitat.

Mateu Brujas i Romeu estava incorporat des d’anys a l’empresa del pare quan aquest la hi deixà a les mans, al voltant del 1875 o 1876. Tenia un germà que treballava pel seu compte i havia establert una petita fàbrica de teixits de llana al Sabadell mateix —al Raval—. Mateu Brujas en fou el titular i principal responsable durant prop de trenta anys, i ell serà el qui convertirà l’empresa mitjana en una gran empresa.

El pas més decisiu el donarà el 1877 amb la construcció d’una fàbrica al centre de Sabadell, el Vapor de ca la Patoia, com serà conegut popularment. El gravat de La Ilustració Catalana ens mostra el domicili particular de Mateu Brujas al costat de la fàbrica, seguint la norma d’aquell temps en què no s’entenia una separació entre domicili particular i lloc de treball.

La seva producció es mantindrà en la primera línia pel que fa a qualitat, tot incorporant novetats i gèneres no produïts encara a Catalunya. Mateu Brujas fou l’introductor del xeviot anglès destinat a vestits masculins en el que era ja una moda, però producte d’importació, fins que arribaren els seus.

Agustí Brujas i el seu fill Mateu foren accionistes fundadors del Banc de Sabadell (1881).

El Vapor de ca la Patoia i la residència de Mateu Brujas a Sabadell, segons un dibuix de M. Suñé (La Ilustració Catalana, 1890).

El 1883 es produí un fet que consolidarà el seu prestigi en el mercat. El ministre de Governació, Segismundo Moret, en una intervenció parlamentària de to clarament lliurecanvista, manifestà els seus dubtes sobre la capacitat industrial del sector tèxtil català i les possibilitats que tenien de competir amb una potència com Anglaterra. Els llaners sabadellencs consideraren que s’havia de rebatre aquesta manifestació de menyspreu i acordaren trametre-li una peça de llana per a fer-se un vestit. Els industrials es posaren d’acord perquè fos un drap de can Brujas. El polític andalús —Moret— tingué la correcció d’agrair el regal i de reconèixer la qualitat i competitivitat del producte de Sabadell.

Mateu Brujas tenia fama de treballador i d’home que preferia treballar entre telers, més que no pas al despatx. Era dels primers a arribar a la fàbrica i dels darrers a marxar-ne. Se’l veia més fent proves d’un nou teixit en el vapor, que ocupat en feines administratives o directives pròpies de l’amo.

L’empresa no tenia un gran volum. El 1889 ocupava uns 100 treballadors i la seva xifra de vendes era de mig milió de pessetes. En el seu cas, la qualitat compensava la quantitat.

El caràcter singular de la seva indústria es comprova amb la participació a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Tot i que els llaners sabadellencs hi assistiren col·lectivament, i col·lectivament guanyaren una medalla d’or, Mateu Brujas és l’únic industrial de la seva ciutat que és citat generosament quan es fa una presentació de les grans empreses industrials que participaren al certamen (vegeu “Las grandes industrias y los grandes industriales”, per Josep Maria Serrate, a Estudios sobre la Exposición Universal de Barcelona, Barcelona 1888).

El mercat de can Brujas era l’espanyol, evidentment, però també l’americà, format per les colònies i ex-colònies espanyoles. Cuba va ser un important client, abans de la independència, i el seu mercat es va mantenir després, tot i que amb una pèrdua d’importància. Mèxic va ser un dels primers països importadors, com també l’Argentina.

Anunci de Mateu Brujas i Companyia. (El Mercurio, 1924).

Mateu Brujas i Romeu fou regidor de l’ajuntament de Sabadell i diputat provincial. Morí el mes de novembre del 1903. L’empresa passà a les mans dels seus fills Mateu i Joaquim Brujas i Trius, que constituïren Mateu Brujas i Companyia aquell mateix any. L’hereu serà president del Gremi de Fabricants en el període 1910-12.

La guerra europea (1914-18) permeté el desenvolupament de la indústria, que realitzava el cicle complet de la llana: filatura de llana cardada, filatura d’estam, tissatge, tints i acabaments. L’any 1920 tenia 120 obrers a la fàbrica i produïa uns 100 000 metres anuals de draps de llana. La seva exportació s’estendrà cap a països de l’est d’Europa, com Grècia i Turquia, i a França, per descomptat, durant la guerra europea.

Els propietaris del Vapor de ca la Patoia deien amb orgull que la casa no havia tingut mai problemes socials que li fossin propis. Si els seus obrers havien anat a la vaga havia estat per solidaritat, però mai per problemes originats a la pròpia empresa.

Al final de la Guerra Civil Espanyola, la fàbrica fou una de les poques cremades per la columna Líster. Els danys foren valorats en 2 460 880 pessetes. El 1942 l’edifici estava reconstruït i la maquinària novament en marxa.

El 1940 es constituïa Brujas, SA a les mans de la tercera generació familiar. L’ empresa es dividirà entre Mateu Brujas i Casanovas i Joaquim Buxeda i Brujas, que mantingueren l’activitat industrial llanera, cadascú pel seu compte, fins al tancament el mateix any (1980).