Per als barcelonins i per als catalans de mitjan segle XIX, la fàbrica dels Escuder és un dels exemples reeixits de la indústria catalana. Era aleshores la fàbrica més important del que s’anomenaven sederies, entenent per aquest nom el conjunt de filatura i tissatge d’aquesta fibra.
Joan Escuder i Anglada va néixer a Barcelona el 1798. Era fill d’Antoni Escuder i Matas, un mestre velluter que pertanyia a la classe de seders modestos, per no dir pobres. Va treballar d’aprenent al taller de Jaume Fàbregas, un mestre veler també modest. Es casà amb la filla d’aquest, Eulàlia Fàbregas.
La seva indústria prosperà notablement durant la dècada dels anys trenta. A l’Exposició del 1840 els seus productes meresqueren el màxim guardó: la Creu d’Isabel la Catòlica “por sus adelantamientos en la fabricación de tejidos de seda”. Hi presentà mocadors, teixits de setí, domassos i unes armilles que anomenaven de Milà.
Catàleg de la fàbrica de teixits de seda Joan Escuder, 1854.
La primera fàbrica de Joan Escuder era al núm. 27 del carrer del Call de Barcelona. Eren dos els Escuders seders, aleshores: Josep Escuder era probablement el germà d’en Joan i estava situat al carrer Corders. Tots dos es presentaren per separat a l’Exposició del 1844, aquesta a Barcelona, amb els mateixos productes, si fa no fa, però era en Joan el qui havia guanyat el prestigi.
Paper comercial de Joan Escuder, 1848. Per als catalans de mitjan segle XIX la fàbrica dels Escuder és un dels exemples reeixits de la indústria catalana. Era aleshores la fàbrica més important de filatura i tissatge de seda.
El catàleg de Joan Escuder per al 1854 és el d’una empresa consolidada i segura d’ella mateixa. La fàbrica i el magatzem han passat a la plaça de Sant Pere, núm. 4. Els productes acabats inclouen mocadors, corbates, xalines, talls per a vestits femenins, teles llises i llavorades, domassos per a tapissos i setins. La seda és en principi un producte car, però l’esmentat catàleg recull una gamma considerable de preus, que oscil·len entre el d’una corbata confeccionada que val només 6 rals i el d’un tall de vestit per a dona model “emperadriu” que en val 1 160.
El 1855 el negoci de Joan Escuder es valorava en 4,7 milions de rals. Si hi afegim una inversió d’1,4 milions de rals més en una filatura de seda al País Valencià —Francesc Pujals— comprovarem la importància de l’empresa, la primera en el seu ram a Catalunya. Durant aquests anys, l’empresa donà uns bons beneficis i una rendibilitat que oscil·la entre el 14 i el 20% anuals. El 1856 el valor de l’actiu era de 5 128 000 rals.
Joan Escuder i Anglada devia morir el 1855 o el 1856. L’empresa continuarà com a Viuda i Fills de Joan Escuder.
El 1860, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona, la família Escuder fou invitada especialment a visitar Isabel II en el seu palau de la plaça del mateix nom. Aquesta va acceptar el donatiu de sis talls de vestits de seda, “manifestando que tendría un placer grandísimo en presentarse con trajes y adornos salidos de las fábricas catalanas” (Diari de Barcelona, 1860, pàg. 8 940). Aquests regals formaven part d’un pressupost de publicitat de l’empresa —no exprés—, que era prou rendible. La reina visità la fàbrica, com també ho féu després el seu ministre d’Estat. Abans, els sis talls de vestit destinats a la reina havien estat exhibits a l’Exposició, és clar. La gentilesa de la Reina arribà fins al punt de dir a l’hereu de la família: “Escuder, Barcelona me encanta: yo te prometo que volveré a ella, y también a tu casa”. Coses ben ingènues, però —repeteixo— ben rendibles, comercialment, repetides per la gent i reproduïdes per la premsa.
Fàbrica Escuder: seccions industrials.
A la fàbrica que era ara al carrer de Carretes hi treballaven de 280 a 300 persones i era la més important de Catalunya. Hi havia onze seccions industrials i tres d’administratives. Els departaments administratius eren el magatzem, el despatx i l’administració-direcció.
La producció d’aquest any 1860 fou de 14 a 15 000 lliures de seda, o sigui, entre 5 400 i 6 000 quilograms de producte acabat.
Al principi de la dècada dels anys seixanta, quan comencen a anar malament les coses per a la indústria sedera, els Escuder tenen 80 telers jacquard, 300 aranyes mecàniques i 486 treballadors.
El 1865 morí Eulàlia Fàbregas i el negoci quedà a les mans del seu fill, Joan Escuder i Fàbregas. Aquest es quedà sol a l’empresa, i es comprometé a pagar la seva part als seus germans i cunyats. La participació fou valorada en 1 666 892 rals i el seu pagament comportarà l’ensorrada econòmica del nou propietari. Hi incidí, per una banda, la davallada dels beneficis, pròpia de totes les empreses sederes catalanes. Per altra, que Joan Escuder havia començat a construir-se una casa de pisos a la Ronda de Sant Pere, tot augmentant el seu endeutament. El final serà l’embargament de tots els seus béns i la subhasta de la fàbrica (1872), que no podrà ser venuda fins el 1875 per 233 496 pessetes —933 984 rals—. El comprador serà Francesc Vilumara i Sans, tal com s’explicarà en el capítol dedicat a aquesta família.
Quan es subhastà la fàbrica aquesta contenia una màquina de vapor de sis cavalls, 15 màquines de filar, 8 de tòrcer, 27 telers mecànics anglesos i 135 telers manuals, alguns amb jacquard incorporat, de diferents amplades.