Els Fàbregas, a Barcelona

Paper comercial de la fàbrica de sederies Fàbregas Rafart.

Les arrels sederes de la família Fàbregas es troben en el segle XVIII; i concretament a l’any 1739, quan un Fàbregas forma part del gremi de velers de Barcelona.

Si es pogués fer l’arbre genealògic de la família des d’aquest moment fins a mitjan segle XX comprovaríem com hi ha nombroses branques que es dediquen a la indústria o pre-indústria sedera. Certament, el nom es troba repetit: filadors, teixidors, fabricants de cintes. Són segurament germans i parents que inicien negoci pel seu compte en aquesta dispersió d’esforços tan tradicional a la Catalunya dels segles XVIII i XIX.

En els inicis de la industrialització catalana (1842) hi ha a Barcelona dos germans seders: Antoni i Gaietà Fàbregas i Xavet. El primer —morí el 1871— té el taller a la plaça de Santa Caterina i el segon a la Riera de Sant Joan. És aquest el qui donarà origen a una empresa que superarà els 100 anys.

Gaietà Fàbregas presentà els seus gèneres a l’Exposició Industrial barcelonina del 1860. Eren mocadors de crespó.

El seu fill, Gaietà Fàbregas i Rafart, donarà una forta empenta al desenvolupament de la indústria. Començà l’any 1882 i es distingirà per la mecanització total de la fàbrica, que instal·larà a Gràcia (Travessera, núm. 35). El seu despatx era al carrer de Montsió, núm. 18. L’increment de la producció anirà acompanyat de la creació d’una xarxa comercial a l’estat. El 1888 tenia cases a Madrid, València i Màlaga, a càrrec de representants exclusius. Aquest mateix any guanyà una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona pels seus teixits de seda. La seva especialitat era el color negre. La producció anual era de 1 200 peces de 65 metres cadascuna, o sigui un total de 78 000 metres. Exportava a les colònies espanyoles. A Gràcia hi treballaven 120 obrers. El 1897 la producció era de 9 000 peces, el personal de 200 obrers —sobretot dones— i el volum de vendes d’1 100 000 pessetes.

Al final de segle, el despatx s’establí a la Ronda de Sant Pere, núm. 33, de Barcelona. El nou titular serà Joan Fàbregas i Jorba, un germà del qual (Manuel) també iniciarà pel seu compte una empresa semblant, seguint la tradició.

Fàbrica de Mollet de Sederies Jordi Fàbregas, SA. Gaietà Fàbregas donarà una forta empenta al desenvolupament de la indústria sedera familiar, molt antiga.

Joan Fàbregas obrirà a començament de segle una segona fàbrica a Mollet i posteriorment una tercera a Viladecans. Feia el cicle industrial complet, amb torçats, tint i aprestos.

El 1957, Jordi Fàbregas i Chaminade constituí Sederies Jordi Fàbregas, SA. Es mantenien les dues fàbriques de Mollet i Viladecans, amb 600 obrers. El 1960 l’empresa rebé l’encàrrec de fer el vestit de núvia de Fabiola de Mora i Aragón, reina de Bèlgica. L’1 de gener de 1973 es constituirà Sedunión, SA, per fusió de Batlló, SA i Sederies Jordi Fàbregas, SA. La producció es concentrarà a la fàbrica de Mollet.

Bibliografia

  • Sederías Jorge Fábregas, SA, 17391964, Barcelona.