Els Guixà, a Sant Quirze de Besora

La fàbrica de Sant Quirze de Besora (postal de principi de segle). Els Guixà eren igualadins que s’instal·laren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter.

L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya. Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família. Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga. Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva.

Aquest Josep Guixà es dedicava encara a la filatura de cotó el 1842 a la mateixa Igualada, al carrer de la Trinitat, núm. 5, i el 1850 a la fàbrica hi tenia màquines de filar mule-jennies amb 2.160 pues i 76 obrers.

Els cotoners igualadins van tendir a sortir de casa a la recerca de l’energia hidràulica —al Llobregat o al Ter— o d’un mercat més important —normalment Barcelona—. Josep Guixà surt mencionat per primera vegada fora de casa seva quan donà d’alta la seva maquinària de filar a Manlleu el 1853. Però aquí no s’hi devia quedar gaire. El 1862 es troba a la que serà la seva implantació definitiva, a Sant Quirze de Besora, arran del Ter i a la mateixa comarca d’Osona. L’empresa és petita: 2.882 pues en màquines de filar mogudes per l’aigua, 9 cardes, 42 operaris i una inversió de 292.800 rals —16.640 duros—.

Guía Oficial de Vic y su Partido, 1927.

Marca de Tous, Guixà i Companyia, una de les denominacions històriques de l’empresa, 1908.

Josep Guixà es deia Tous per part de mare i els Tous eren una de les grans famílies igualadines que feren fortuna fora de la seva ciutat. Nicolau Tous i Soler fou un conegut filador a Barcelona i es troba a l’origen de l’empresa dels Montal a Badalona. El seu fill, Nicolau Tous i Mirapeix, serà l’home fort de La Maquinista Terrestre i Marítima fins a la seva mort el 1892.

El vell Nicolau tenia un germà, instal·lat també a Barcelona, Francesc Tous i Soler. Tenia un magatzem de teixits al carrer Basses de Sant Pere. Tenint en compte el parentiu amb els Guixà i el caràcter d’aquest negoci, no sorprèn que en començar la dècada dels vuitanta la filatura dels Guixà a Sant Quirze s’hagi convertit en Tous i Companyia, i després en Tous, Guixà i Companyia, mentre l’adreça del despatx barceloní és la de Francesc Tous i Soler. És sota aquesta denominació que es presenten a l’Exposició Universal del 1888 amb els seus filats i teixits de cotó, tot guanyant una modesta medalla de bronze per les seves "felpillas de algodón".

Denominacions i maquinària.

El 1908, Ernest Tous i Repetti, nét de Nicolau Tous i vinculat també a La Maquinista, és el soci principal de Tous, Guixà i Companyia.

El 1910 ha desaparegut el nom de Tous, però se n’han incorporat dos més al de la societat comanditària. Ara és Guixà, Bonet i Franch Societat en Comandita, sense que res més hagi canviat. El 1917 nou canvi: Guixà, Germans i Companyia. I el 1919 es crearà Filatures Guixà SA, amb un capital d’un milió de pessetes, totalment desemborsat.

El 1977 es tancà definitivament la fàbrica.