La família Marfà.
El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815. Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals. Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall. La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts. Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat.
Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del que era un filador de cotó del mateix Mataró. Tingueren dos fills: Gaietà i Llorenç, els quals aviat es quedaren sense pare. La vídua es tornà a casar (1826) amb Miquel Surià, un altre mitger, però el matrimoni no anà bé. Teresa Baladia estava al capdavant de dos negocis semblants: el que li deixà el seu marit, i que era de mitjana importància dintre de la població, i el que compartí durant uns anys amb el seu segon marit. Aquest darrer, que portava el nom de Marfà-Surià, presentà a l’Exposició barcelonina del 1844 samarres amb teixits de mescla, samarretes apelfades i jaquetes elàstiques de cotó.
Gaietà Marfà i Baladia se n’anà a Cuba quan tenia setze anys a treballar al costat del seu oncle Jaume, a l’Havana. Hi devia romandre una bona pila d’anys, ja que quan el tornem a trobar a Mataró som ja a la segona meitat del segle. Tot i que els seus successors donaren la dècada dels anys quaranta com la de l’inici de les seves activitats industrials, l’alta de la contribució industrial, també com a mitger, és el 1851. El seu establiment estava situat al Camí Ral, núm. 82.
L’empresa es desenvolupà. El mitger es convertirà en fabricant de gènere de punt, la denominació moderna d’un ofici que s’havia convertit en una indústria. Com la majoria dels seus col·legues mataronins, la seva primera matèria era el fil de cotó.
El 1877, Gaietà Marfà era present a l’Exposició barcelonina, que inclogué la inauguració de la nova Universitat de Barcelona, amb la presència d’Alfons XII. Fou l’any en què obtingué un privilegi d’introducció d’un procediment que consistia en “el tinte y apresto para dar a los tejidos de punto de algodón la apariencia de la lana o sea lo que se llama acabado de merino”. El privilegi, o sigui l’exclusiva de la seva fabricació, era per un període de cinc anys.
Anunci de la fàbrica Fills de Marfà (Compañía Transatlantica, 1908).
Gaietà Marfà, un dels fabricants veterans de Mataró, traurà profit de la conjuntura que afavoreix el seu tipus de fabricació i durant la qual els industrials del gènere de punt passaran a primera línia. Durant la dècada dels anys setanta establí un magatzem i dipòsit dels seus gèneres a Barcelona, al passatge de la Pau. El 1874, construí i posà en marxa una fàbrica nova al carrer de les Figueretes, a Mataró.
Gaietà Marfà i Baladia morí el 1881. Abans, però, amplià el negoci amb la incorporació a la mateixa ciutat de Mataró d’una fàbrica de filats de cotó, que proporcionava el fil a la de gènere de punt.
L’empresa continuà a nom de Vídua i Fills de Gaietà Marfà, primer, i Fills de Gaietà Marfà, després. No estigueren presents a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Trobem, però, el nom entre els expositors, tot i que es tracta d’una empresa de l’Equador, Marfà i Companyia (Guayaquil) que presentava cacau i —sorprenentment— la mòmia d’un indi. No en conec el parentiu.
Marca de Fills de Marfà, Societat en Comandita, 1909.
Gaietà i Emili Marfà i Artigas, els fills del fundador, consolidaren el negoci en aquest final de segle. L’any 1896 tancaren la filatura mataronina i n’obriren una de nova a Santa Eugènia de Ter, al costat de Girona, on treballaven aprofitant l’energia hidràulica que els donava la sèquia de Monar. L’empresa té, per tant, el cicle complet: filatura, tissatge, blanqueig i aprestos. Fabriquen samarretes, pantalons, mitges i mitjons de cotó. El seu despatx a Barcelona estarà situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 246, fins el 1897, any en el qual s’establiran al carrer de Balmes, núm. 26, davant de la Universitat i del que era aleshores l’edifici del Gas Lebon.
Els dos germans Marfà moriran amb pocs mesos de diferència entre el 1903 i el 1904. Gaietà vivia a Mataró i Emili a Barcelona. L’empresa continuarà en mans de la tercera generació i agafarà el nom més genèric de Fills de Marfà, tot convertint-se en societat en comandita.
Aquest començament de segle és el de més volum de producció de l’empresa. Tenen dues fàbriques de gènere de punt a Mataró i la de filats a Santa Eugènia de Ter. Ocupen 1 500 treballadors. A Mataró l’energia és el vapor, amb una màquina que proporciona una força de 200 cavalls. La de Santa Eugènia és una turbina hidràulica que en dóna 70. Els gèneres produïts són els mateixos, si bé s’han especialitzat en producte de preu baix i de qualitat mitjana.
Marca de Fills de Marfà, Societat en Comandita, 1906. Gaietà Marfà i els seus fills crearen una important empresa de gènere de punt complementada amb una filatura de cotó.
L’any 1911 l’activitat industrial s’ha reduït una mica. A Mataró hi ha un únic centre productiu, que integra 900 treballadors. Hi ha dues màquines de vapor de 100 cavalls cadascuna. La guerra europea donarà una embranzida a la producció i a l’empresa.
El 1931, Fills de Marfà, Societat en Comandita, es convertirà en anònima amb la denominació d’Industrial Mataró Girona, SA, i amb la presidència de Gaietà Marfà i Clivillés.
L’empresa acabà la seva activitat industrial durant la dècada dels anys setanta. Des de la seva formació el 1851 fins al final havia pres les denominacions següents:
- 1851-1881 - Gaietà Marfà
- 1881≥1892? - Vídua i Fills de Gaietà Marfà
- ≥1892-1904 - Fills de Gaietà Marfà, Societat en Comandita
- 1904-1931 - Fills de Marfà, Societat en Comandita
- 1931-1975 - Industrial Mataró-Girona, SA