Josep Pons i Enrich (1811-1893)
Josep Pons i Enrich (La Colònia Pons, de Puig-reig, (1875-1987)).
Josep Pons nasqué a Manresa el 1811. El seu pare era un perxer, un menestral que teixia cintes o galons de seda, dintre de la més estricta tradició manresana.
La generació de Josep Pons és la que descobreix el cotó com a material tèxtil que s’imposa, i passa sense problemes de la seda o la llana al cotó. La tradició tèxtil es mantindrà a la família: dels seus tres germans, un —Lluís— col·laborà amb ell en els seus negocis; un altre, Antoni, es casarà amb Paula Pla, filla d’un fabricant; i la noia, Francesca, es casarà amb Antoni Torra, un altre fabricant de Manresa. Ell mateix es casarà amb Antònia Enrich i Brugués, filla d’un dels primers contribuents de Manresa i membre important del gremi de velers —seders— de la ciutat.
La primera etapa professional de Pons es desenvolupa a Manresa i els seus voltants. El 1840 en col·laboració amb el seu germà Lluís es dedica a filar i teixir cotó i a vendre el producte pels pobles de la rodalia. Els seus tallers es localitzen a la mateixa Manresa, a Sallent, a Navarcles i a Sant Joan de Vilatorrada. Eren negocis petits i sense gaire continuïtat.
El 1853 s’associà amb Gaspar Pla, el sogre del seu germà Antoni, per a continuar i ampliar la fàbrica de cal Serrano (el nom del sogre de Pla), situada al torrent de Sant Ignasi. Hi van posar màquines per a filar amb 3.500 pues i 60 telers mecànics, moguts per una màquina de vapor. Aquesta màquina fou la primera que funcionà a la capital del Bages, i cremava carbó de Calaf. L’ajuntament obligarà a aixecar la xemeneia, davant les protestes dels veïns per les volves que queien.
Marca de fàbrica d’Antoni Pons, germà de Josep.
La instal·lació d’aquesta màquina ja diu alguna cosa pel que fa a la penúria d’aigua a Manresa. El 1861 Josep Pons, associat aquesta vegada amb Marià Batlles, comprà la concessió d’aigua que tenia el molí de Salt per fer-hi una fàbrica de filats.
Aquestes activitats industrials no limitaren les seves iniciatives. Josep Pons fou regidor de l’ajuntament de Manresa i alcalde de la ciutat el 1854, coincidint amb una epidèmia de còlera, de mal record per als ciutadans. Uns anys més tard passarà de l’ajuntament a la diputació provincial, fet que l’obligarà a baixar sovint a Barcelona i a conèixer polítics com el general Prim. Va ser membre fundador de la Unió Manresana d’Assegurances i primer vice-president de la Caixa d’Estalvis de Manresa, quan aquesta es constituí el 1865. Va formar part de la junta directiva de la societat que portà l’enllumenat per gas a Manresa el 1858. En aquell moment Josep Pons figurava en el tretzè lloc a la llista dels principals contribuents de Manresa. No consta que tingués estudis.
Una de les empreses cotoneres per ell constituïdes era Pons, Mata i Companyia, que es presentà a l’Exposició barcelonina del 1860 amb empeses per a estampar. Tenien un despatx al carrer de Montcada de Barcelona.
Una altra, també de filats i teixits de cotó, estava a Sant Fruitós de Bages, i el 1862 tenia 3.200 pues de filar, 44 telers mecànics, 14 cardes i 126 obrers. Consta que n’hi havia una altra a Sant Benet de Bages i una més a la mateixa Manresa, amb 21 telers i 24 obrers, el mateix any.
Josep Pons era un home polifacètic: cotoner, polític, promotor d’empreses d’infrastructura manresana. Fins i tot va sortir de la zona per a anar-se’n a Tortosa, on va instal·lar la primera fàbrica d’espellofar arròs que hi hagué a Catalunya.
El 1874 dimití del seu càrrec a la Caixa d’Estalvis de Manresa i deixà els negocis en mans dels seus fills Ignasi i Lluís Gonzaga. Des d’ara es dedicarà només a obres de caritat, com l’establiment de les Germanetes de la Caritat a Manresa.
Morí als vuitanta-dos anys a Barcelona, on havia fixat la seva residència, el mes de març del 1893.
Lluís Gonzaga Pons i la fàbrica de Puig-reig
Fàbrica i colònia Pons, i el plànol de la colònia (La Colònia Pons, de Puig-reig, (1875-1987)). Lluís Pons, fill del fundador, impulsà la creació de la fàbrica i la colònia al terme de Puig-reig.
Els fills de Josep Pons, Agustí i Lluís Gonzaga Pons i Enrich seran els principals impulsors de la creació de la fàbrica i la colònia en el terme de Puig-reig.
Amb paraules del mateix Lluís Pons:
"Habiéndonos dicho el amigo D. Teodoro Prat que en el pueblo de Puigreig había unos magníficos saltos de agua y que había dos que le gustaban mucho y si nosotros nos determinábamos a comprar el mejor, o sea el de más fuerza, el compraria el otro y como esto era en el año 1875, que si bien la guerra civil estaba ya concluida en el Norte y casi en toda España, en Cataluña aun había no solo las partidas de Tristan, Saballs y algunos otros, sino que también algunas partidas llegadas de las otras regiones y nosotros no habíamos pagado las contribuciones que ellos pedian, encargamos al amigo y un poco pariente D. José Muntada que fuera a Puigreig a inspeccionar el salto y habiéndonos dicho no solo era muy bueno, sino de poco coste la construcción de su presa y canal le hicimos poderes para que comprara haciendo la escritura en nombre de Ignacio y Luis Pons i Enrich por partes iguales". (citat per R. Serra i R. Viladés a La Colònia Pons, de Puig-reig).
Els dos germans Pons compraren així les terres de cal Garrigal, on hi havia un vell molí. Després anaren comprant altres terrenys veïns, que ampliaren considerablement la finca inicial. El 20 de gener de 1876 tenien l’autorització per fer la presa, el canal i el salt d’aigua. El salt era de 13,78 m i la capacitat màxima utilitzable de 4.620 l/s.
Lluís Pons i Nebots. A dalt, sala de filatures (Barcelona Artística e Industrial, 1916); a baix, personal de la secció de filats (La Colònia Pons, de Puig-reig, 1875-1987). L’empresa funcionà com a Lluís Pons i Nebots des del 1896 fins al 1921. El 1915 compraren la fàbrica Torra, cal Marçal.
L’any 1880 la fàbrica era acabada i la maquinària en marxa. Hi ha incorporada una gran xemeneia, que demostra la necessitat del vapor com a força complementària en anys de secada i de baix cabal del riu. També s’ha construït la colònia industrial pel que fa als habitatges destinats als obrers. El 22 de maig de 1882 serà reconegut el seu caràcter de colònia industrial i els beneficis fiscals i personals que aquest reconeixement comporta.
La societat Pons i Enrich i fills participarà en la fundació del ferrocarril de Manresa a Berga el 1881, conjuntament amb Antoni Pons, germà de Josep, també fabricant i gestor de les fàbriques manresanes anomenades Blanca i Vermella, arran del Cardener. Amb la fàbrica de Puig-reig eren els primers interessats en l’establiment de la línia ferroviària. Pel mes de desembre del 1885, el tren arribava a Puig-reig.
El 1892 la fàbrica i la colònia Pons estava plenament desenvolupada, segons es desprèn de la relació de maquinària (vegeu el quadre inclòs al final d'aquest article). El 1893, un periodista de La Ilustració Catalana la visità:
"... Creya trobarhi á algun de nostres distingits amichs, los senyors Pons, però suplí molt be sa ausencia lo digne administrador de la colonia, don Joseph Morell y Cornet, per qui portava una visita de son germà l’acreditat pintor don Francisco.
Necessitaría molt espay pera ressenyar tot lo que hi vaig veure; mes basti un detall, ja que per la mostra se coneix lo panyo. Lo senyor Morell me presentá als demés gefes de la famosa fábrica, don Manuel Selva, don Jaume Sitges, don Joseph Monell y Monell y don Valentí Marigot, directors y encarregats de las diferentas seccions, que formavan l’entès Estat Major á quals ordres maniobrava un exèrcit de treballadors en quadras espayosíssimass. Vaig veure un gran número de telers, en una sola d’aquellas quadras n’hi havía 303. Son aspecte es encisador sota’ls raigs de 17 focos d’arch voltaich y d’una munió de llums elèctricas, sistema incandescencia. De máquinas de filar n’hi vaig contar 4 de mil puas cada una; 12 de 800; 11 máquinas contínuas de filar de 300 y 300 y 400 puas. Allí s’hi fa patens de cotó, madapolans dels més fins y ordinaris, madrás, etc., y’l renom de la casa no m’excusa de ponderar los tals gèneros. La forsa hidràulica que aprofita la colonia es de 250 caballs."
El 1893 morí a Barcelona Josep Pons i Enrich, creant-se aleshores l’empresa Ignasi i Lluís G. Pons i Enrich, els seus dos fills.
Lluís G. Pons farà un intent d’entrar en política el 1899 presentant-se com a candidat pel districte de Berga, en representació del partit liberal, en front del seu col·lega Antoni Rosal. Va perdre aquestes primeres eleccions, tot i els bons resultats obtinguts a les poblacions on tenia més influència —Puig-reig en primer terme—. La tensió política era forta en aquells moments, ja que Lluís G. Pons era aleshores president del Ferrocarril de Manresa a Berga i partidari de deixar Berga al costat a l’hora de perllongar la línia i seguir cap a la conca de Fígols, on hi havia els lignits propietat del seu amic, José de Olano. L’altra candidatura s’oposà al "vil projecte de que el carril vagi Llobregat amunt sense passar per Berga", representat per Lluís G. Pons "el qual es acerrim partidari de que el carril no passi per la nostra ciutat per convenir així als seus interessos particulars". Aquest escrit, que porta data d’1 d’abril de 1899, explica que en Lluís Pons té 50.000 duros invertits en les mines d’Olano. Aquestes eleccions les va perdre, però guanyà les següents pel mateix districte de Berga, tot i que es confirmà que la ciutat quedava al marge del ferrocarril.
El 1896 morí Ignasi Pons. Per aquest fet la raó social formada pels dos germans es dissolgué, i es formà Lluís G. Pons i Nebots amb la incorporació dels fills del difunt, Josep, Antoni i Heribert Pons i Arola.
Fàbrica i colònia cal Marçal (postal de principi de segle).
La darrera dècada del segle XIX i els primers anys del XX tingueren forts alts i baixos en el negoci cotoner. Les colònies de l’alt Llobregat no es lliuraren de les vagues provocades pels acomiadaments. El 1890 tancarà durant unes setmanes la fàbrica dels Pons. Aquesta situació afectarà més els petits o mitjans fabricants. Un dels tocats fou la fàbrica Torra a cal Marçal, terme també de Puig-reig, la qual fou finalment comprada pels Pons el 1915, just quan comença la bonança produïda per les comandes dels bel·ligerants en la primera guerra europea.
El 1908, el rei Alfons XIII visità el Berguedà i, concretament, tres empreses: la fàbrica Asland, de ciments, a la Pobla de Lillet, les mines de carbó de Fígols i la colònia Pons. El 30 d’octubre d’aquest any a la colònia hi hagué un gran dinar amb 150 convidats, presidit pel rei i per Lluís Pons, acompanyat per altres fabricants de la comarca. Va ser una deferència reial, però que no arribà més enllà. Eusebi Güell rebrà el títol de comte de Güell, després de la visita a la seva fàbrica de ciment, i José de Olano serà comte de Fígols pel mateix motiu, però Lluís G. Pons no rebé cap títol nobiliari. El mateix els passarà als Sedó, ja que el rei visità també aleshores la colònia d’Esparreguera.
El 1912 morí Lluís G. Pons i Enrich.
La família Pons.
Lluís Gonzaga Pons és un altre representant del paternalisme empresarial. I aquest no és un qualificatiu negatiu en el marc del temps en què va viure. En el seu testament encomanà als seus nebots la distribució de deu mil pessetes —una xifra important— entre els obrers i les obreres de Puig-reig, als quals s’afegiran "las sirvientas y criadas que tengamos a nuestro servicio doméstico y los dependientes, mozos del despacho de la casa de Barcelona, además de Doña Enriqueta Domingo, como administradora de mis fincas en Tortosa y el capitán, maquinista y demás empleados del vapor de mi propiedad que haga viajes por el río Ebro", com també els sacerdots i religiosos que hi hagi a l’església i escola de Puig-reig i els nens que assisteixin a dites escoles, fills d’obrers de la fàbrica o dels guàrdies civils de Puig-reig.
Els seus nebots constituïren aleshores Manufactures Pons SA, l’1 d’abril de 1922, que controlava les dues fàbriques, la primera amb un personal de 400 obrers i la segona amb uns 150. Així, des del 1840, l'empresa havia passat per les denominacions següents:
- 1840-1874 - Josep Pons i Enrich (participació en diverses societats)
- 1874-1896 - Pons i Enrich i Fills
- 1896-1921 - Lluís G. Pons i Nebots
- 1922 - Manufactures Pons SA
Pons Enrich i Fills. Maquinària, 1892.
La fàbrica Torras —cal Marçal— va ser venuda el 1929 a Josep Viladomiu i Senmartí, propietari de Viladomiu Vell, a Gironella.
El 1930, la potència de la central elèctrica de Manufactures Pons és de 590 kW.
Manufactures Pons SA suspengué pagaments el 1989.
Bibliografia
- Serra, R. i Viladés, R., La Colònia Pons, de Puig-reig (1875-1987), Edicions de l’Albí, Berga, 1987.