Els Torras, a Sant Joan les Fonts

El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins

Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX.

Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins: d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo... Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers. Una energia preciosa proporcionada per les turbines uns anys més tard i que posarà en funcionament màquines més modernes i més pesants, seguint el procés d’industrialització català.

Per aquest fet, Sant Joan les Fonts, que pertanyia al municipi de Begudà fins els anys cinquanta d’aquest segle, es constituirà com un dels nuclis de la indústria paperera catalana i l’origen d’altres, posteriors en el temps, a la mateixa conca del Fluvià i del Ter.

Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins: d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo... Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers. Una energia preciosa proporcionada per les turbines uns anys més tard i que posarà en funcionament màquines més modernes i més pesants, seguint el procés d’industrialització català.

Per aquest fet, Sant Joan les Fonts, que pertanyia al municipi de Begudà fins els anys cinquanta d’aquest segle, es constituirà com un dels nuclis de la indústria paperera catalana i l’origen d’altres, posteriors en el temps, a la mateixa conca del Fluvià i del Ter.

Salvador Torras i els seus fills

Salvador Torras i Ricart fou el primer Torras que s’instal·là a Sant Joan les Fonts amb un molí paperer. Però no era aquest el seu primer molí, ni el primer de la família, dedicat a la fabricació de paper.

La família Torras.

La tradició paperera dels Torras ve de lluny. Sembla que la família procedia de la comarca de l’Anoia i està documentat que el seu avi feia paper al Vallès a mitjan segle XVIII. Per part de mare —els Ricart— trobem el mateix ofici des del començament del segle XVII a Ripollet.

Salvador Torras va néixer a Vilalleons el 1791 (Sant Julià de Vilatorta, Osona), on el seu pare tenia un molí paperer que aprofitava les aigües d’una riera del Montseny. Va ser seguint la professió del pare que ell i el seu germà Ramon passaren de la comarca d’Osona a la Garrotxa i s’instal·laren primer a les Planes d’Hostoles, en un molí al costat del riu Brugent. Més que d’una població a una altra, els Torras van de molí en molí, perquè el que realment els interessa és l’aigua al servei d’una producció artesanal de paper en tines, com tota la resta del sector. Som ja al començament del segle XIX.

Melcior Torras, el pare de Salvador, posà en marxa un altre molí —el molí d’en Perpinyà— en el riu Terri i al terme de Banyoles (1819). El seu fill Ramon passà de la Garrotxa a la comarca de l’Estany i es féu càrrec d’un altre molí —el d’en Palou o d’en Perpinyà— també sobre el Terri, al mateix terme municipal. Eren tots ells vells molins que passaven de mà en mà des de feia segles, dedicats a la mateixa feina. Els Torras de Banyoles mantingueren relacions, com es veurà, amb els Torras de la Garrotxa. Però els fills de Ramon i nebots de Salvador —Melcior i Agustí— convertiren el molí paperer en fariner al tombant de segle i es dedicaren finalment a la indústria de la xocolata, a Banyoles (Xocolata Torras).

Per la seva part, Salvador Torras i Ricart, que s’havia casat amb Maria Corominas, filla de les Planes d’Hostoles, canvià de molí en establir-se el 1825 a Sant Joan les Fonts, amb una concessió d’utilització de l’aigua del Fluvià en una peça de terra del mas Juvinyà, una de les velles i grans famílies del poble. Era el Molí de cal Bo.

Fàbrica de Sant Joan les Fonts (Revista Gráfica, 1907). Salvador Torras s’establí el 1825 a Sant Joan les Fonts. Vint-i-cinc anys més tard construirà una nova fàbrica al costat del Fluvià.

Els quatre fills de Salvador Torras i Maria Corominas neixen a Sant Joan les Fonts i aprenen l’ofici del pare. D’una manera gairebé natural, els tres grans s’estableixen pel seu compte al mateix terme i amb el seu propi molí. L’hereu, Francesc, es quedà amb el seu pare a cal Bo. Joan va comprar el molí de can Gros o d’en Joan i Miquel, el Molí del Pla. El quart, Salvador, no va arribar a temps de seguir el mateix camí, ja que el 1854 el pare va demanar als germans que concentressin els seus esforços en un sol molí i, sobretot, en una nova fàbrica. En aquesta data s’iniciaren les obres de la que serà la fàbrica de l’Obra Nova, també a Sant Joan i al costat del Fluvià. La fàbrica tenia una sola tina de paper i el procediment era totalment manual, a excepció de la força proporcionada per una roda hidràulica.

L’empresa dels Torras —pare i quatre fills— tindrà aleshores un bon creixement, tant pel que fa a la producció com a la comercialització. Al principi de la dècada dels anys seixanta estaven associats amb Joan Antiga, un paperer d’Olot que fabricava cartons de palla d’arròs, per a obrir un magatzem i una botiga a Barcelona, en el núm. 15 del carrer de la Vidrieria, darrere de Santa Maria del Mar i al costat de l’actual passeig del Born. Els seus cartons són destinats en bona part a les màquines jacquard, que utilitzen els teixidors. Uns quants anys més tard, l’associació es farà amb Joan Balmas, un altre paperer, però en aquest cas de Girona.

Salvador Torras i Ricart, el pare, devia morir el 1870 o el 1871, ja que hom té constància de la creació de la societat Torras Germans el 1872. Amb aquesta denominació, però, ja havien pres part en una exposició de productes industrials, la de Barcelona del 1871, en la qual presentaren paper de fumar, de palla d’arròs, paper pautat per a escriure música i copiadors de cartes. Els seus socis eren tres dels quatres germans: Francesc, Joan i Miquel. El 1877, quan s’esqueia renovar la societat, el lloc de Francesc Torras i Corominas, l’hereu, és ocupat pel seu fill Salvador Torras i Mulleras. El capital de la societat era de 177 244 ptes i la denominació, Torras i Nebot.

Un canvi important es produí aleshores a la fàbrica. S’introduí una màquina de paper continu, tipus Fourdrinier. Això significava entrar en el procés mecanitzat i, al mateix temps, de fort increment de la producció.

Les quatre empreses dels Torras

L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 és també un exponent de la capacitat de la família Torras per a crear negocis i empreses papereres, la possibilitat d’unir esforços i un anunci de la futura separació de les diferents branques.

Anunci de tres de les empreses Torras (Guía Consultiva, Indicador General de Catalunya, 1890). El 1888 hi havia quatre empreses papereres que portaven el nom de Torras, totes vinculades familiarment.

Hi participaren quatre empreses papereres que portaven el nom Torras i que formaven part del mateix tronc familiar.

En primer lloc tenim Torras i Nebot, una empresa formada pels germans Joan i Miquel Torras i Corominas i el seu nebot Salvador Torras i Mulleras.

En segon lloc trobem Salvador Torras i Juvinyà, el fill gran d’en Miquel Torras i Corominas. Tenia fàbrica pròpia de paper a Sant Joan —el molí del Pla—.

En tercer lloc, la Viuda de Salvador Torras Mulleras, que s’havia escindit de Torras Germans i que mantenia la producció al Molí de can Bo, on vivien. L’activitat paperera d’aquesta branca acabarà aviat, perquè el seu fill Francesc convertirà el molí en fariner.

Finalment, Torras i Morgat, paperers a Banyoles, que pertanyen a l’altra branca de la família.

Torras i Nebot, Torras i Morgat i Salvador Torras i Juvinyà es presentaran individualment i col·lectivament. Tots tres utilitzen el mateix magatzem barceloní com a dipòsit i centre de venda, que és el de Torras i Nebot, al passatge de la Pau, núm. 10 bis. Salvador Torras i Juvinyà fa servir el nom comercial de La Torra, i Torras i Morgat el de Tres Torres. El magatzem del carrer de la Vidrieria ha quedat per a Josep Balmas i Planas, el seu antic associat, fabricant de paper a Girona. Aquestes actuacions col·lectives a Barcelona responen a la lògica voluntat de reduir despeses a l’hora de vendre o presentar els seus productes.

Individualment, tres de les quatre empreses dels Torras guanyaran una medalla de plata. L’única que no es veié recompensada fou la Viuda de Torras, que serà també la primera a plegar.

Rafael Torras i Juvinyà

Anunci de paper continu de Successors de Torras Germans (Revista Gráfica, 1900).

Rafael Torras es trobarà amb un paper protagonista en el marc industrial de la seva família, que ell no esperava. Era el quart fill del matrimoni i el tercer noi, de manera que en virtut de les lleis tradicionals de la família catalana li corresponia una legítima i prou. Residia a Barcelona, on el seu pare Miquel Torras havia fixat el domicili. Tan convençut estava que no tenia cap paper en el negoci familiar que va anar a viure a Sevilla, on tenia un negoci de representació de ceràmica de la Bisbal.

El 1888 morí el seu pare i Rafael Torras va ser cridat a Sant Joan les Fonts. L’hereu, Salvador Torras i Juvinyà, s’havia establert pel seu compte. Es diu que potser va ser desheretat. En tot cas, l’empresa de l’hereu feia paper de fumar a mà i col·laborava amb la del seu germà i parents. Joan Torras, el germà segon, era metge i exercia a la Bisbal, raó per la qual no devia tenir especial interès a posar-se al capdavant de l’empresa.

El 1889 es constituirà Successors de Torras Germans, una empresa en la qual els principals partícips són Rafael Torras i Juvinyà i el seu cosí Salvador Torras i Domènech. El primer amb residència a Barcelona i responsable de la comercialització del paper, mentre que Salvador i el seu germà Paulí es fan càrrec de la producció a Sant Joan.

Paper comercial de Successors de Torras Germans 1898. El 1889 es constituirà Successors de Torras Germans, empresa al capdavant de la qual hi havia Rafael Torras i Juvinyà.

A la fi de segle la fàbrica experimentà un fort desenvolupament i la maquinària es modernitzà. Els tres socis ampliaren els terrenys de la fàbrica, iniciaren l’electrificació (1890) i substituïren la vella roda hidràulica per una turbina Escher Wyss de 100 cavalls (1895). El 1898 canviaren el procés d’assecatge del paper, que es feia a base de focs de llenya per assecadors a vapor de la mateixa empresa suïssa. Es van instal·lar motors de gas i una màquina de vapor per a compensar probablement les deficiències del Fluvià. L’any 1900, Successors de Torras Germans tenia 100 obrers a la fàbrica que produïen 3 500 kg diaris de paper continu. La seva especialitat eren els papers de qualitat que s’utilitzaven per a escriure, per a l’edició de llibres de luxe, per a litografies i per a llibres de comerç.

Una visita a can Torras (1907)

Are permeteume á mí
exposi ab tota llealtat
l’impressió que m’ha causat
la visita d’eix matí.

Vosaltres tots l’haureu feta
baix punt de vista industrial;
dire: modestia no’t val!
jo la he fet com a poeta;.

fixant tota m’atenció
que ab eix sol esplendorós
y un per día per sort hermós,
vegés passar com vissió.

per tot hont miraba arrèu
semblant del Cel voladuria,
no més blancuria y blancuria,
no més que neu y més neu..

Embadalit contemplant
exa gran fabricació,
sense pensar he dit jo:
d’aytal nevada, què’n fan?.

quan en lo fons d’una tina
he percebut dolç remor
y del mitj de sa blancor
sortí una fada divina,.

que ab son posat de noblesa
y portament magestuós,
jo ensemps dubtós
si era matrona ó deesa..,

—Lo que ací fan no comprens?
Escóltem, jo t’ho diré,
y aixís podràs donar fe
de que m’has vist breus moments.

Pera mercar cert paper,
per los seus treballs complir,
se teníen d’assortir
los meus fills al estranger;

mes ben dit, pagar tribut
a la Fransa ó bé a Alemanya,
mes hi va haverhi ací a Espanya
qui tingué la gran virtut

de fer que nostre dinerno
fós pas guanyat allí,
y lo que heu vist tots ací
demostra lo seu valer,

per traurer de terra llunya
una aytal contribució,
aquell paper que he dit jo,
ací’l fem: Só Catalunya.

Só aquexa terra industriosa
que té’l treball com joyell,
y per ell, tan sol per ell,
arriba al fí que’s proposa.—

Y dexantme absort y mut,
aquella vissió divina restaba
en la blancor de la tina
prest ha desaparegut

Font: Ayné, Enric, amb motiu de la visita de l’Institut Català de les Arts del Llibre a la fàbrica de Successors de Torres Germans, Revista Gráfica, 1907.

Anunci dels successors de Torras Germans (Exposición Internacional de las Artes Gráficas y de la Industria del Libro, Guía General y Catálogo de la Sección Española, Leipzig, maig-octubre, 1914).

El 1896 la societat, que era regular col·lectiva, es transformà en societat en comandita, un fet que permetia l’entrada de capital no vinculat a l’administració de l’empresa.

La font energètica derivada del riu era clarament insuficient per a les noves necessitats de la fàbrica, sobretot si s’estava a favor d’una política d’expansió. D’aquí les gestions dels propietaris i especialment de Rafael per a aconseguir noves concessions hidràuliques, que substituïren el vapor i el gas, de cost elevat. El 1897 s’obtingueren 300 litres per segon de la riera de Bianya i el 1901, el salt del Colom a la mateixa riera.

Però el 1901 una topada personal produirà l’escissió entre les dues branques: Rafael i Joan Torras i Juvinyà d’una banda i Salvador i Paulí Torras i Domènech de l’altra. Les relacions es devien haver anat espatllant en el curs dels anys i la gota d’aigua que va fer vessar el got fou la discussió sobre l’ús d’una tartana, que servia als propietaris per a anar de Sant Joan les Fonts a Olot. Els cosins acordaren presentar oferta de compra per la part que no tenien i que era el 50%, amb el benentès que aquell que fes la millor oferta es quedaria el negoci. Per poca diferència, Rafael i Joan Torras i Juvinyà s’adjudicaran la part dels Torras i Domènech, els quals cobraran al comptat i marxaran al Ter a fer la seva fàbrica. Els dos germans Torras i Juvinyà estaven casats amb dues senyores que tenien recursos i aquest fet va incidir en la seva oferta i el resultat. Joan Torras, el metge, abandonarà la seva carrera i es dedicarà plenament a l’empresa des d’ara. Joan i Rafael tindran tots dos el càrrec de gerents.

La nova societat, que mantenia el nom de Successors de Torras Germans, S. en C., tindrà com a socis els ja esmentats germans Torras i Juvinyà, acompanyats de cunyats, germanastres i nebots de la mateixa línia. El seu capital serà d’un milió de pessetes, una xifra important.

Màquina de matisar (Revista Gráfica,1907).

Talladora (Revista Gráfica,1907).

Des del 1902 el despatx barceloní s’instal·la al carrer de la Diputació, núm. 250. Es manté el procés de modernització de la maquinària i es consolida com una de les primeres empreses papereres de Catalunya. Són uns dels primers proveïdors del paper que utilitzen editorials barcelonines i és com a tals que el 1907 reben la visita dels socis de l’Institut Català de les Arts del Llibre, els quals deixen un rastre gràfic i fins i tot poètic —vegeu l'insert, al final d'aquest article— de la trobada.

Màquina de paper continu (Revista Gráfica,1907). Instal·lacions industrials a la fàbrica de Bonmatí.

Calandra destinada a comprimir, allisar i ensatinar el paper mitjançant corrons (Revista Gráfica,1907).

Joan Torras i Juvinyà morí el 1910 a Sant Joan les Fonts. Va ser durant sis anys Tresorer de l’Institut Català de les Arts del Llibre i quan va morir era el President de la Lliga de Fabricants de paper de Catalunya.

La marxa de l’empresa quedà aleshores en mans de Rafael Torras, el qual el 1920 dissolgué la societat comanditària i la convertí en personal. Es mantingué el creixement i una política d’expansió. El 1921 comprà la veïna fàbrica de paper de Joan Capdevila i Raurich, el Molí Fondo, al mateix terme de Sant Joan les Fonts. Les dues fàbriques produïen deu tones diàries de paper el 1926.

L’any 1928 es constituí Rafael Torras i Juvinyà, SA, amb un capital desemborsat de 7 milions de pessetes. El 75% del capital era del titular i la resta corresponia a persones de la família.

Rafael Torras morí el 5 de maig de 1934 a Barcelona. L’empresa quedà en mans de la família.

La guerra (1936-39) deixà intacta la fàbrica, que reprendrà en mans dels propietaris. Més mal farà l’aiguat de l’octubre del 1940. Fins el 1960 es va mantenir amb la maquinària d’abans de la guerra. A partir d’aquesta data es posà en marxa la fabricació de paper couché amb maquinària moderna.

El 1970 la totalitat de les accions de Rafael Torras i Juvinyà, SA passaren a mans de Torras Hostench, SA, a través d’un intercanvi d’accions. Aquesta en decidí l’absorció el 1977.

Torras i Domènech

Paper comercial de Salvador Torras i Domènech.

El 1901 Salvador Torras i Domènech, d’acord amb el seu germà Paulí, cobrà la seva part a Successors de Torras Germans i invertí els diners en la construcció d’una altra fàbrica paperera al costat del Ter, al terme d’Amer i aprofitant els recursos d’un molí fariner. Es posarà en marxa el 1903, dintre del que era la colònia Bonmatí, on ja hi havia diverses fàbriques, però cap més de paperera. La força hidràulica era arrendada al propietari de la colònia.

L’empresa tingué un bon desenvolupament, però n’hi ha poques notícies. El 1925 la Unió Sindical de les Arts del Llibre visità la fàbrica i se’n publicà una ressenya (Revista Gráfica, 1925). El procés de fabricació del paper era el següent:

El primer departament era el de la classificació i la desinfecció dels draps. Aquests eren cuits i rentats amb calç viva i després triturats i blanquejats. Sis màquines trituradores proporcionaven la pasta blanquejada, que era traspassada a una màquina plana universal de paper continu, situada a la gran sala de la fàbrica. El paper era finalment bobinat, setinat i premsat, abans de passar al magatzem.

L’empresa anava a nom personal de Salvador Torras i Domènech. El seu domicili social era a Barcelona, a la Rambla de Catalunya, núm. 78. El titular vivia a Barcelona i era responsable de la direcció general i la comercialització. El seu germà Paulí era un bon tècnic i dirigia la fàbrica d’Amer, on vivia.

L’any 1932, el salt de Bonmatí fou venut a l’empresa cotonera Successors de L. Mata i Pons, SA, i els paperers es trobaren sense l’energia hidràulica que era vital per a l’empresa, tot i la normalització de l’energia elèctrica.

La colònia de Bonmatí vora el Ter (Carreras i Candi, F., Cataluña Ilustrada). El 1901 Salvador Torras i Domènech se separà del seu cosí Ramon Torras i Juvinyà i va establir una fàbrica a la colònia Bonmatí, al terme d’Amer i al costat del Ter.

Salvador Torras i el seu germà Paulí no es posaren d’acord a l’hora de buscar un nou emplaçament per a la fàbrica, que tots dos volien continuar. Al final, cadascú seguirà el seu camí. Salvador mantindrà l’empresa personal amb una fàbrica al terme de Flaçà (Gironès), vora el Ter. Estava casat amb Anna Rivière, filla del fabricant metal·lúrgic Francisco Rivière Els Rivière. Filferro i teles metàl·liques.

En començar la guerra civil la fàbrica té una capacitat de producció de 1 800 tones anuals de paper. Les oficines i el domicili eren a Barcelona, al carrer de Rosselló, núm. 229 i el capital era de 3 milions de pessetes.

Després de la guerra, i mort Salvador Torras i Domènech, la fàbrica de Flaçà passà a les seves filles, mentre que els nois crearen la seva fàbrica a Sarrià de Ter. Serà la companyia Filles de S. Torras i Domènech, creada el 1943.

Fets posteriors

  • 1946 - Es constitueix S. Torras Domènech, SA.
  • 1960 - Durant la dècada dels anys seixanta hi entra participació de capital francès a nom de Papétéries de France i de la Banque Louis Dreyfus.
  • 1981 - La família Torras i Domènech recupera el control de la societat per recomprar els accionistes francesos.
  • 1983 - Presenta suspensió de pagaments.
  • 1984 - S’aixeca la suspensió de pagaments. La participació francesa s’ha reduït al 10% del capital. L’empresa torna a donar beneficis el 1985.
  • 1987 - Les accions comencen a cotitzar a la Borsa de Barcelona.
  • 1989 - La producció és de 40 000 tones anuals. El 70% del capital queda en mans del grup català Camp i Carulla-Capdevila.

L’empresa es manté.

Torras i Hostench

Paulí Torras i Domènech, en separar-se del seu germà, optà per construir una fàbrica al terme de Sant Julià de Ramis (Gironès), aprofitant també l’aigua del Ter. Hi anà acompanyat dels seus fills, Joan i Francesc Torras i Hostench. La fàbrica es posà en marxa el 1935 amb 35 treballadors, procedents en la seva majoria de l’empresa L’Aurora, de Girona, que havia plegat feia poc.

La fàbrica fou cremada al final de la guerra i reconstruïda el 1940.

Aquest mateix any, els fills de Paulí es posaren d’acord amb un soci capitalista, Enric Grebler, per a construir una fàbrica paperera al terme de Sarrià de Ter (Gironès). Amb bon encert donaren tanta importància a la comercialització com a la producció, i el 1941 crearen la Comercial Paperera Torras, SA, amb 4,9 milions de capital, que donà suport a la societat industrial J. i F. Torras i Hostench, SA, amb un capital de 12 milions de pessetes.

Els germans Torras i Hostench iniciaren la fabricació en uns anys de forta escassetat de primeres matèries i hagueren de buscar la cellulosa allí on es podia trobar. Tingueren aleshores la idea de promoure la plantació d’eucaliptus com a font de la cel·lulosa que els feia falta. El 1951 havien patentat un procediment per a l’obtenció de cel·lulosa blanquejada a partir de l’esmentat arbre, d’origen australià. Amb aquest motiu ampliaren el capital de la societat industrial, que passarà de 12 milions a 20 i a 25 milions de pessetes (1952). Havien iniciat les plantacions d’eucaliptus a Andalusia, a través d’empreses filials. J. i F. Torras i Hostench, SA, fou la primera fàbrica europea a iniciar l’aplicació d’aquesta fusta a la producció de paper.

En morir el seu pare, Paulí Torras i Domènech, incorporaren a la seva empresa la fàbrica de Sant Julià de Ramis.

Fets posteriors

  • 1968 - El capital s’amplia fins a 90 milions. Els accionistes són els germans Paulí i Higini Torras i Majem i Enric Grebler.
  • 1969 - La societat anònima es converteix en Torras Hostench, SA.
  • 1970 - Es pren el control de Rafael Torras i Juvinyà, SA, l’empresa dels cosins que serà absorbida el 1977.
  • 1973 - Les accions entren a la cotització de les borses de Barcelona i Madrid.
  • 1981 - Torras Hostench, SA és la quarta empresa paperera espanyola pel volum de la seva facturació, però ha entrat en una línia de fortes pèrdues. La suspensió de pagaments del Banc dels Pirineus, presidit per Higini Torras i Majem, alhora president de la paperera, agreuja la seva situació, que l’abocarà també a la suspensió. Donava feina a 2 000 treballadors.
  • 1985 - Un conveni de creditors posa fi a la situació de suspensió de pagaments. L’empresa torna a donar beneficis.
  • 1986 - És el tercer grup paperer espanyol i el segon privat. La Kuwait Investment Office —KIO—, a través d’una filial, pren una participació del 25% en el seu capital.
  • 1987 - Torras Hostench, SA realitza una ampliació monstre que dobla el capital, amb una prima d’emissió del 1 500%. El seu volum raneja als 60 000 milions de pessetes. Aquests recursos li permeten iniciar una política d’inversions en altres empreses, entre les quals destaca el 25% del capital de la SA Cros, una participació important a Ebro, Azúcares y Alcoholes i a Explosivos Río Tinto. KIO té ja el 45% del capital de Torras Hostench, SA.
  • 1989 - Es constitueix Torras Paper, SA com a continuadora dels negocis paperers de Torras Hostench, SA. El seu únic accionista és Grup Torras, SA, amb domicili a Barcelona i que té KIO com a principal accionista (40%).
  • 1992 - El Grup Torras, SA presenta la suspensió de pagaments i Torras Paper, SA entra de nou en fortes pèrdues.
  • 1993 - Es tanca la fàbrica de pasta de paper, però es manté la de paper, de Sarrià de Ter, com també la paperera de Sant Joan les Fonts.

Bibliografia

  • Història del grup Torras. Treball en curs d’elaboració. Plana i Torras, Antoni i Pou, Víctor.