Tomàs Viladomiu i Bertran. Cal Rei de Sallent
La família Viladomiu.
Els Viladomiu són originaris de Berga. En parlar de les berguedanes —les màquines de filar de fusta— ja hem esmentat aquest nom com un dels més repetits en les relacions de filadors de la ciutat i la seva rodalia.
Tomàs Viladomiu i Obiols va aprendre l’ofici de teixidor a Berga, on havia nascut. Estem encara al segle XVIII. A la seva família hi havia paraires —que treballaven la llana—, teixidors de lli i espardenyers. Ell es casà amb una sallentina —Antònia Bertran i Martí— i anà a viure a la població del Bages.
Sallent tenia també una gran tradició tèxtil. Tomàs Viladomiu i Obiols muntà una fabriqueta amb dotze telers manuals a les primeries del segle XIX.
La família Viladomiu-Bertran tingué nou fills: sis nois i tres noies. Les noies havien de casar-se i marxar de casa, com era costum tradicional i no comptaven a l’hora de seguir el negoci del pare si no eren pubilles. L’hereu va morir als tres anys. Tomàs, que era el sisè, es va trobar ben sorprenentment com a successor de les activitats del pare. Havia nascut al mateix Sallent el 30 de gener de 1809.
Tomàs Viladomiu i Bertran (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Tomàs Viladomiu tindrà diversos negocis cotoners a Sallent. El 1868 decidí concentrar la seva producció industrial a Gironella.
Tomàs Viladomiu i Bertran fou company de jocs del futur sant Antoni Maria Claret, nascut el 1807, que també era fill d’un dels nombrosos petits industrials de la població. Més tard, compartiren habitació a Barcelona, on havien anat a estudiar. Però aviat el seu pare el cridà perquè anés al seu costat i al dels telers. El 1828 es casà amb Paula Montañá i Escayola. El pare morirà el 1839.
Els telers de la família estaven instal·lats en un edifici anomenat cal Putxeró. El noi els traslladà a cal Rei. La família serà coneguda des d’aleshores com la de cal Rei de Sallent.
La trajectòria industrial de Tomàs Viladomiu i Bertran es mantindrà sempre al voltant de la filatura i el teixit de la fibra de cotó. Aquest ha desplaçat totalment la llana. Però ho farà a través de diverses societats i petites fàbriques, amb diferents socis.
Primer s'associarà amb Josep Bassany en el ja esmentat edifici de cal Rei. El 1850 el trobem formant part de la la societat Viladomiu i Pedragosa amb dos telers mecànics i 1.680 pues de filar —mule-jennies—, mogudes per una roda hidràulica. Recordem que a Sallent és on funcionaren per primera vegada els telers mecànics de Vilaregut i Bonaplata. El mateix any s’associà amb la família Torres per fer funcionar l’anomenada fàbrica del Tint, també al costat del riu. Aquesta societat es dirà Torres i Companyia, participada per Manuel Torres i Torrents —que era propietari de l’edifici—, Tomàs Viladomiu i Maurici Montañà.
El 1859 es produirà una concentració de tallers i fabriquetes al voltant de Torres i Companyia, formada ara per Manuel Torres, Tomàs Viladomiu, Valentí Casajuana i Jaume Safont. Aquest darrer era el germà de Josep Safont i Lluch, el comerciant i banquer establert a Madrid i del qual fou hereu. El capital de l’empresa era de 100.000 duros —2 milions de rals— una xifra realment important, i sumava la fàbrica gran dels Torres, la nova del Tint i cal Sala —l’antic molí de draps—. Es reunien així totes les fàbriques que estaven a l’esquerra del salt del molí episcopal i del salt de baix del Llobregat, fora d’una, la de Prat, que donarà origen a la Colònia Prat de Puig-reig. La societat, però, durà només set anys i es dissolgué el 1866. El 1862 tenia 6.700 pues de filar i 135 telers mecànics amb 300 obrers que hi treballaven.
A Tomàs Viladomiu el trobarem encara en una altra societat: Viñas i Viladomiu, formada per ell i per Josep Ramon Viñas i Camprubí, que ocuparà la fàbrica del Tint des del 1865.
Les activitats industrials no impediren que Tomàs Viladomiu assumís funcions públiques. Fou alcalde de Sallent durant tres anys, del 1848 al 1851 i el cens de la població passà de 2.500 a 4.000 habitants. És possible que influís en aquest augment la inseguretat del món rural —la segona guerra Carlina o dels Matiners, acabada el 1848—. Els "servicios prestados durante la última campaña para la completa pacificación de Cataluña", com a alcalde de Sallent, li donaren el títol de Cavaller del Reial Orde d’Isabel la Catòlica, atorgat per la Monarquia.
La fàbrica i la colònia Viladomiu. 1868-1887
El Viladomiu Vell (postal de principi de segle).
Sallent tenia poca aigua per a la seva indústria. O tenia massa telers que funcionaven amb energia hidràulica. La sèquia que porta l’aigua cap a Manresa la pren del Llobregat abans d’arribar a Sallent i redueix considerablement el cabal d’un riu irregular.
Tomàs Viladomiu tenia els telers escampats. Té l’experiència d’uns anys d’actuació industrial en què havien sovintejat els canvis de fàbrica, d’associats i d’instal·lacions, sense sortir mai del sector ni del producte. Però ell aspirava a més i era partidari d’una política d’expansió.
Segons la crònica amable i romàntica de la colònia, Tomàs Viladomiu i Bertran realitzà un viatge en tartana, Llobregat amunt, a les primeries del 1868. El resultat fou la compra d’uns terrenys en els Plans de Sant Marc de Gironella, destinats a la fàbrica nova. En aquells moments l’única fàbrica i colònia de riu existent era la dels Rosal, uns quilòmetres més amunt, al terme de Berga. La compra inicial fou de poc més d’una hectàrea. Amb el temps, fàbrica i colònia ocuparan unes nou hectàrees.
Obrir a Gironella significava tancar Sallent, ja que la concentració d’esforços en un sol lloc era un dels objectius de l’industrial. D’entrada instal·là a la fàbrica nova 67 telers que tenia a Sallent, més 47 que eren del seu germà Josep, també teixidor de gèneres de cotó, acompanyats de les corresponents màquines de filar i preparar. El 1869 traspassarà la fàbrica de Sallent a Josep Bassany i Bohigas, amb el qual havia estat associat.
Marca de Jacint Viladomiu i Fill, 1906.
Viladomiu renuncià a les associacions amb persones de fora de la seva família. Entre altres possibles raons, perquè no li fan falta, ja que té el capital necessari i aquest l’ha guanyat a través de les diferents empreses en què ha participat. Ara vol actuar pel seu compte, en col·laboració només amb la família. El 1869 constituirà la societat Viladomiu i Fills, formada per ell i pels seus tres fills, Josep, Jacint i Marc.
Les obres s’iniciaren el mateix 1868 amb la construcció de la resclosa i el canal d’aigua. El 1870 es comprà una turbina de construcció suïssa. I el 1872 la fàbrica es donà d’alta de contribució industrial, funcionant amb la maquinària aportada des de Sallent.
El segon pis de l’edifici primitiu estava destinat a habitatges dels treballadors i de la mateixa família Viladomiu. Tomàs Viladomiu s’instal·là allí i dirigí personalment la construcció de l’obra civil i la instal·lació i posada en marxa de la maquinària.
El cronista de la fàbrica i colònia diu que entre l’any 1874 i el 1887 fou l’edat d’or de la colònia. L’expansió que una i altra experimentaren només es pot entendre en el marc d’uns anys bons per a la indústria cotonera.
El 1875 la filatura i el tissatge del cotó es completà amb el tint i l’acabat de les peces. En aquells anys es posà en marxa també una fàbrica de llançadores a càrrec d’un obrer de la fàbrica —Josep Illa— que es convertirà en proveïdor d’una bona part de les fàbriques de l’alt Llobregat. Al voltant del 1880 es construí una foneria de ferro que proporcionà el material de les noves construccions.
La colònia creixerà al mateix temps que la fàbrica, ja que hi ha uns 3 km fins al centre urbà a Gironella. Es completaren els habitatges i s’hi edificà l’església (1885), una botiga de comestibles, les escoles, la carnisseria, el cafè, la fonda i una sastreria.
L’any 1880 es començà l’edificació d’una segona fàbrica, al costat de la primera. No consta que hi haguessin segones intencions en aquell moment. Es tractava només d’augmentar la producció. Es posà una segona turbina, també de procedència suïssa. Serà el Viladomiu Nou.
Fins el 1880, els Viladomiu no demanaren els beneficis de colònia fixats per una llei de 1868. Potser perquè aquesta llei estava pensada per a les colònies agrícoles i només en segon terme parlava de dedicació industrial. La sol·licitud, que figura transcrita en quadre adjunt, fa referència al desequilibrio funesto que es dóna entre districtes urbans i districtes rurals, "al deplorable estado de retraso e inanición de Berga", tot i que "en los primeros años de la industria algodonera dio nombre a sus inventos y privilegio a sus productos". A l’escrit es fa constar que la fàbrica conté 150 telers mecànics, 6.300 pues de filatura, vuit màquines d’aprest, tint i blanqueig i la foneria. El nombre d’obrers és de 250.
El 1881, Viladomiu i Fills participaren com a fundadors del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga. Cal dir que amb una participació petita —75 accions— si la comparem amb les subscrites per col·legues seus de la zona com els Rosal o els Pons. El 1887 la línia ferroviària arribava a Olvan i passava tocant la fàbrica, però sense el baixador que s’hi féu anys més tard. En tot cas, la importància del ferrocarril era molt gran per als interessos econòmics de l’empresa.
Viladomiu. Sol·licitud demanant acollir-se als beneficis de colònia. Instància al governador civil de Barcelona
"Excmo.Sr.- Los Sres Viladomiu e Hijos, fabricantes, propietarios y vecinos de la Villa de Gironella, según las cédulas personales de empadronamiento que se exhiben, a V.S. respetuosamente acuden y exponen: Que la provincia de Barcelona,al igual que las demás del Reino, experimentan un notable desequilibrio en el fomento y desarrollo de los precios rústicos y urbanos, según se hallan más o menos favorecidos los distritos a que aquellas fincas radican, tanto de vias de comunicación, como de canales u otras mejoras públicas que contribuyen a la mayor prosperidad de los pueblos.
Los distritos urbanos, principalmente en Cataluña, gozan de las ventajas que son necesarias para el mayor desenvolvimiento de las operaciones agrícolas, comerciales y mercantiles; desgraciadamente no sucede lo mismo en los distritos rurales, que, rezagados desde remotos tiempos en los adelantos públicos, su postergación es tanto mayor cuanto más mejoran los otros distritos beneficiados, y el estacionamiento de los rurales o menos beneficiados sigue su paulatina marcha. Debido sólo a ello, entra el más funesto desequilibrio en las operaciones productivas de la Nación, quedando aletargadas las fuerzas de los otros distritos rurales sin medio alguno de poder realizar el proyecto de sus afanes en los mercados nacionales ni extranjeros, ni siquiera compensar la producción de gastos, recargos e impuestos que afectan a las fincas, industrias e individuos que comprenden los pueblos rurales.
La falta relativa de contraste que se observa entre los distritos rurales y urbanos de una misma provincia, da indefectiblemente la más honrosa inanición para aquellos, a la par que, de un modo vertiginoso, dirige el más lisonjero porvenir de los últimos, siendo así que los habitantes de unos y de otros y de ambos a la vez deben ser beneficiales por la preciosa igualdad de la Ley, pero al serlo, no pueden muchos pueblos disfrutarla por no ser favorecidos por las circunstancias especiales de los mismos pueblos y de sus distritos.
La provincia de Barcelona, cuya laboriosidad riqueza y producción le es proverbial, no se halla libre del desequilibrio funesto de los partidos judiciales que la componen. A la par que los más beneficiados gozan de los modernos adelantos del siglo para todas las industrias y operaciones productivas, les falta a otros lo más indispensable para salir del abatimiento industrial y mercantil en que se hallan por su atraso e inurbanización. De ahí la emigración imponente de sus pueblos y, por lo tanto, los campos sin cultivo y las manufacturas sin producción por la falta de brazos.
El Partido Judicial de Berga, Excmo.Sr., se halla en condiciones tan especiales que , infortunadamente, así como en los primeros años de la industria algodonera dió nombre a sus inventos y privilegió a sus productos compitiendo por economía, bondad y perfección en todos los mercados europeos, siendo así una inapreciable joya engarzada en la provincia de Barcelona, hoy, que los tiempos han cambiado y los adelantos de las ciencias y de las artes han metamorfoseado la marcha de los pueblos, a la vez que otros distritos han mejorado por completo sus condiciones, ha quedado el de Berga en el más deplorable estado de atraso e inanición.
Debido a ella, la villa de Gironella, cuyos áridos terrenos de su mayor parte dan escaso producto, se halla como otros de los pueblos sumidos a tan precaria situación.
Unicamente para poder mejorar sus condiciones y regenerar la marcha de producción y adelanto, cual la de otros distritos, sólo hay medio hábil para la producción que las sabias disposiciones dispongan a todos los propietarios de fincas rurales de los pueblos diseminados, terrenos un tanto incultos y circunstancias topográficas de difícil urbanización, como por cierto tiene la mayor parte del término municipal de la villa de Gironella.
A este fin, los exponentes no pueden menos de acogerse a la prerrogativa que concede la ley Colonias agrícolas de 3 de junio de 1868 y demás vigentes por la finca rústica que poseen en el distrito municipal de Gironella, tanto para montarla con los adelantos modernos en la explotación agrícola como en la parte manufacturera, cuya finca se halla comprendida en todas las circunstancias que las leyes del Ramo prescriben, para lo cual se consignan los puntos siguientes: 1º El establecimiento agrícola que se monta y arregla al amparo y beneficios de la calendada ley de colonias agrícolas se halla situada en el término municipal de la villa de Gironella, en despoblado, terreno áspero, rocales e incultos en su mayor parte, sin ningún caserio ni habitantes hasta poseerlo los exponentes (Consta por el Clocuso n.1). 2º Dicha finca, denominada “Clau de Sant Marc”, se halla situada en la parte sud de la villa de Gironella y a más de tres kilómetros de distancia de la misma en su línia recta y punto extremo. (Se acredita por certificación n. 2)
El propio establecimiento agrícola tiene de cabida 355 áreas 44 centiáreas, según resulta del amillaramiento vigente, lindante por oriente con el río Llobregat, por Mediodía, Poniente y Norte, con el Manso San Marc (Certificado n.3).
La contribución territorial que por dicha finca rural, en calidad de terrenos recales y yermos de 2a y 3a, viene pagándose es de dos pesetas 50 céntimos, considerándose como riqueza imponible la suma de 10 pesetas; según se deduce del resguardo n.4.
Bajo estas circunstancias, se permiten los recurrentes, Excmo. Sr., hacer constar que dicha finca rural debe ser beneficiada con las franquicias y prerrogativas que conceden las leyes de colonias Agrícolas, especialmente la de 3 de junio de 1868, en su párrafo 2º del artículo 1º, por lo que referencia hace a la mejora y urbanización del precio rústico, y en el párrafo 6º del propio artículo 1º, en su artículo 25 de la referida ley, por la parte correspondiente a establecimientos industriales, situados en el campo.
Para el disfrute de dichos beneficios ofrecen los exponentes dejar completamente montada dentro de la demarcación de la finca, cuyos linderos se dejan anteriormente descritos, los establecimientos industriales que dentro de un año contendrán y funcionarán los aparatos de 150 telares mecánicos, 6.300 husos de hilatura, ocho máquinas de apresto, tinte y blanqueo y fundición, cuya industria darán ocupación a un promedio de 250 operarios, para cuya morada se tendrán montadas 100 habitaciones arregladas a las prescripciones de higiene pública, cuyas casas serán continuamente habitadas, como así también todos los aparatos industriales que se dejan indicados estarán en continuo funcionamiento.
Por lo tanto, a V.E. humildemente suplican que, previas formalidades legales de inspección ocular y consiguiente información de la Junta Pericial de esta Villa, resolución de este Ayuntamiento y dictamen de este Sr. Alcalde, y en virtud de la justificación de hechos consignados que se acompañan, se digne otorgar a favor de los recurrentes las exenciones y ventajas que determina la mencionada ley de Colonias Agrícolas de 3 de junio de 1868 inserta en la Gaceta Oficial del 9 del propio mes y año en sus artículos 1º, párrafos 2º y 6º. artículos 5º, 6º, 15º, 18: y 25, tanto para los exponentes como para sus mayordomos, arrendatarios, colonos, operarios y demás habitantes a que hace acreedores la referida ley.
Gracia que no dudan los suplicantes merecer de la ilustración y recto proceder de V.E.
Gironella, a 18 de junio de 1880
Tomás Viladomiu e Hijos."
Viladomiu i Fills. La transició. 1888-1896
Tomàs Viladomiu i Bertran morí el 24 de desembre de 1887, als setanta-vuit anys. Després de viure uns anys amb la família al segon pis de la fàbrica, el 1878 es construí una casa a la mateixa colònia. Una casa en la qual els baixos estaven ocupats pel fuster. Posteriorment, alternà les estances a Gironella amb el pis que tenia a Barcelona, al carrer de Méndez Núñez, núm. 7, on morí.
El fundador deixà l’empresa als seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, els quals constituïren la societat Viladomiu Fills, el 30 de maig de 1888. La mort del pare coincidí amb el final dels anys bons per a la colònia i per a la indústria tèxtil a Catalunya. Entrem en uns anys de baixa de vendes i de problemes socials dels quals, no se’n lliuraren les colònies de l’alt Llobregat.
El 1888 es comprà la maquinària de blanqueig de Batlló i Batlló de Barcelona, una empresa que tancava les portes. El 1889 es tancà la colònia amb el que el mateix cronista en diu muralles i el 1890 patiren les conseqüències d’una vaga que afectà fortament tot l’alt Llobregat.
El 1887 hi havia 110 famílies que vivien a la colònia amb un cens de 603 persones. Hi havia tots els serveis generals, ja esmentats, a més de servei mèdic i una agrupació de socors mutu, en cas de malaltia, creada el 1880 per Josep Viladomiu. Els propietaris eren gent de fe i pràctica cristiana, amb el caràcter paternalista de l’època. Les fàbriques dels Viladomiu no acceptaven treball infantil per sota dels tretze anys, que era una de les reclamacions dels moviments obrers. Però n’hi havia d’altres, que eren difícilment acceptables en el context general, com la jornada de vuit hores o la festa del dissabte a la tarda i del diumenge. La vaga del 1890 s’inicià a Manresa, s’estengué per tota la conca, i afectà també la colònia Viladomiu.
La mort de Marc Viladomiu i Montañà deixà l’empresa en mans dels altres dos germans, els quals acordaren la dissolució de la societat i la distribució dels béns entre ells. Josep Viladomiu es quedarà amb el Viladomiu Vell i el seu germà Jacint amb el Viladomiu Nou. La maquinària es repartí. Des del 1896 als plans de Sant Marc de Gironella hi havia dues colònies, dos salts d’aigua i, en definitiva, dues empreses que fabriquen el mateix producte i que no comparteixen altra cosa que el nom i la sang.
El Viladomiu Vell
Rebut de Josep Viladomiu.
Josep Viladomiu i Montañà, propietari únic del Viladomiu Vell, tenia 8.400 pues de filar i 200 telers el 1900. Havia substituït les dues velles turbines suïsses per una construïda a La Maquinista Terrestre i Marítima que li proporcionava 280 cavalls de força. Morí l’any 1906.
Una vegada més, la societat quedà en mans dels dos fills, Josep i Jacint Viladomiu, la tercera generació, els quals donaren un considerable impuls a la indústria, especialment quan el vent anà a favor, com fou el cas dels anys en què la guerra europea creà una forta demanda de productes tèxtils per part dels francesos a favor d’aquells fabricants com els catalans que no tenien problemes de frontera ni de bloqueig marítim per part de l’imperi alemany.
La propaganda de l’empresa presenta Josep i Jacint Viladomiu com a fàbrica de filats i teixits de cotó. Els productes són empeses, gèneres tenyits, blanquejats o acabats. Les especialitats són percalines, roans, canemassos, crinolines, trafalgars, “zapateras”, casimires, setins, percales, batistes, armurs, piqués, fantasies, damascs, mocadors i gèneres blancs (1916).
El Viladomiu Vell. Josep i Jacint Viladomiu eren néts del fundador (Barcelona Artística e Industrial, 1916).
El Viladomiu Vell. Sala de filatura (fotografia de principi de segle). Els fills de Tomàs Viladomiu acordaren la divisió del patrimoni familiar. Josep Viladomiu es quedà amb la fàbrica construïda pel pare, mentre el seu germà Jacint ho féu amb una segona fàbrica construïda posteriorment al costat de la primera.
La societat Josep i Jacint Viladomiu s’havia creat per vint anys. Arribat el seu termini es dissolgué i Jacint Viladomiu abandonà l’empresa. Aquesta quedà en mans de Josep Viladomiu i Senmartí des del 1928. El 1929 incorporà per compra la fàbrica de cal Marçal en el terme de Puig-reig, propietat de Manufactures Pons SA, fins aleshores.
El primer de gener del 1934 es constituí Manufactures Viladomiu SA. Després de la guerra de 1936-39, Viladomiu Vell arribà a tenir instal·lats 10.300 pues de filar i 252 telers automàtics, als quals s’havien de sumar 13.600 pues de filar i 300 telers a cal Marçal, una fàbrica que tenia més potència hidràulica.
Manufactures Viladomiu SA presentà suspensió de pagaments l’any 1982, després d’acollir-se al pla de reconversió del sector. El 1989 es tancà la fàbrica de cal Marçal i poc després s’acabà la producció industrial a la de Gironella.
Cançó dedicada pels cantaires de la colònia al casament de Josep Viladomiu amb Antònia Armengol (1898)
"Gran festa n’és arribada
en eixa vora de riu
per casar-se el fill de l’amo
don Josep Viladomiu.
Per xò, reunits este
> els cantors d’eixa Colònia,
saludant a don Josep
i a la senyora Antònia.
També saludem als nuvis,
la Maria i el Pepet,
tots els gendres i ses filles,
com també el senyor Cintet.
Desitgem a tots vostès
salut i prosperitat
i que ocupin en la Glòria
algun puesto reservat.
Aqueix coro hem format
amb la mès gran alegria
per obsequiar les bodes
del Pepet i la Maria.
Cantem tots amb alegria
i molta satisfacció
per celebrar eix casament
i nostra festa major"
EL Viladomiu Nou
Jacint Viladomiu, en separar-se del seu germà, tenia aproximadament la mateixa capacitat industrial al Viladomiu Nou. El 1900 tenia 8.400 pues i 200 telers. En morir, l’empresa quedà en mans del seu fill Marc Viladomiu i Senmartí.
El Viladomiu Nou. Fàbrica i colònia (Barcelona Artística e Industrial, 1416).
El Viladomiu Nou. Sala de batans (Barcelona Artística e Industrial, 1916).
L’any 1916 a la secció de filatura hi havia 12.000 pues i a la de tissatge 400 telers. La força motriu, la hi proporcionaven dues turbines Escher Weyss, construïdes a Suïssa, de 400 cavalls cadascuna. Però com sempre i pels temps de secada o de molta feina disposava també de motors elèctrics i d’una màquina de vapor Wolff de 200 cavalls.
La dècada dels anys vint va ser d’expansió. El 1929 Marc Viladomiu va comprar la colònia i fàbrica del Guixaró, riu avall, al costat de la seva. Hi ha un paral·lelisme entre el Viladomiu Nou i el Vell. Aquest compra cal Marçal i Viladomiu Nou el Guixaró.
També hi ha un paral·lelisme a l’hora de convertir l’empresa en societat anònima. Va ser el 2 de gener de 1933 amb la denominació de SA Viladomiu. Es va avançar en un any als seus cosins en el que podia ser un intent d’oficialitzar el nom comú.
L’any 1940 la colònia tenia 355 habitants. El despatx central i les oficines de la societat es traslladaren a Barcelona.
El 1962 es creà Comercial Viladomiu SA, que adquirí els actius de la Colònia Guixaró, i els separà del Viladomiu Nou. El 1964, SA Viladomiu construí una nova fàbrica en el terme d’Olvan —can Llop— on va traslladar una part dels telers i les màquines de filar.
Denominacions adoptades per l'empresa Viladomiu al llarg de la seva existència.
El 1982, la SA Viladomiu presentà la suspensió de pagaments. L’empresa quedarà en mans d’una cooperativa laboral que tancarà el 1988. Comercial Viladomiu SA presentà també la suspensió el 1989, i tancà el 1991.
Bibliografia
- Mossèn Casals, Viladomiu, 1935, exemplar escrit a màquina.
Puig-reig. Cal Marsal (postal de principi de segle). El 1929 els propietaris del Viladomiu Vell compraren la fàbrica de cal Marçal, al terme de Puig-reig.