Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles.
El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter. El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà (Garrotxa). Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament. En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys.
En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert principalment a l’hora d’iniciar les seves activitats industrials.
Etiquetes.
El 1877 l’empresa Vila, Estabanell i Companyia de Roda presentarà a l’Exposició de Barcelona els gèneres que donaran prestigi a l’empresa: vànoves de piqué i mantes de cotó. Aquesta raó social es transformarà el 1879 en Vila, Estabanell i Pahisa, la qual establirà una fàbrica a Centelles, a la mateixa comarca, però lluny del riu.
Al final del segle el nom tornà a canviar i es reduí a Estabanell i Companyia, i després passà a anomenar-se quasi definitivament Estabanell i Pahisa, Societat en Comandita, al començament del segle XX. Tenen aleshores dues fàbriques en el mateix terme de Centelles, a un quilòmetre de distància l’una de l’altra. Aquí és on desenvoluparan sobretot la seva indústria. Una d’elles està dedicada exclusivament a filats de cotó i té 8.000 pues, i l’altra es dedica al tissatge, per a la qual cosa compta amb 400 telers jacquard.
Els teixits jacquard són l’especialitat de la casa, tot i que mantenen la fabricació de cobrellits i vànoves. El seu mercat és l’interior de l’estat però exporten també a l’Amèrica Llatina.
Obtenen l’energia d’una màquina de vapor de 450 cavalls de força. El 1910 hi treballen 800 obrers.
El problema de l’energia donarà a Estabanell i Pahisa una de les seves marques singulars. El 1910 van posar en marxa tres salts d’aigua a la part alta del riu Ter, entre Ripoll i Sant Pau de Seguries, convertint-se en un dels principals productors d’electricitat del moment. L’electricitat, la utilitzaran per a les seves fàbriques transportada des de força quilòmetres de distància i aprofitaran la línia per a vendre-la als pobles del recorregut. Als tres salts d’aigua se n’afegirà un quart que produiran en conjunt fins a 2.740 cavalls de força i amb una xarxa de distribució encarada cap a Centelles.
Estabanell i Pahisa: Centrals hidroelèctriques (1934).
Anunci a la Guía Oficial de Vic y su Partido, 1927. Estabanell i Pahisa, amb fàbrica a Centelles, buscarà també l’electricitat a l’alt Ter i proporcionarà l’electricitat sobrant als pobles del recorregut.
Estabanell i Pahisa incrementarà aleshores el nombre de les seves fàbriques. Les de Centelles es mantindran dedicades a filatura, teixit, blanqueig i tint. A Tona construiran una nova fàbrica de teixits i el 1923 aprofitaran a Camprodon la que havia estat fàbrica i colònia de l’olotí Antoni Matabosch, destruïda en bona part per un incendi el 1916.
Estabanell i Pahisa es convertí en anònima el 1927 amb un capital de 10 milions de pessetes, de les quals s’havien desemborsat 8,3 milions. Actualment es manté en activitat.