Eugène Karr i la Ferreria de l'Àncora, a Vila-Rodona (1863-1870)

L’any 1863 la societat Karr, Samà i Soler inaugurà una ferreria a la població de Vila-rodona (comarca de l’Alt Camp). Eren dos vila-novins i un enginyer francès.

L’impulsor de l’obra fou l’enginyer Eugène Karr, un personatge que havia estat director de ferreries a França i, després, vice-cònsol del seu país a Barcelona. Era germà d’Alphonse Karr (1808-80) un periodista i escriptor força conegut a l’època i no tant després. Eugène va ser el pare de Carme Karr (1865-1943), escriptora en català, una de les primeres veus femenines de la nostra literatura, directora de Feminal i col·laboradora de La Veu de Catalunya.

Primera pàgina de Ferrerías al carbón vegetal, d'Eugeni Karr. L’enginyer francès posà en marxa la Foneria de l’Àncora a Vila-rodona amb dos socis vilanovins.

Eugène Karr es donà a conèixer en el món econòmic a través de la publicació en diverses revistes de Barcelona, Saragossa i Madrid d’articles en els quals explicava la seva experiència com a director d’alts forns a França. El conjunt d’articles fou recollit en una obra editada a Saragossa el 1862 i que porta per títol: Ferrerías al carbón vegetal. Notas sobre la situación de las ferrerías primitivas en España y sobre los bosques que les administran combustible.

Karr explica en el seu llibre que Espanya té grans possibilitats per a crear una indústria siderúrgica i metal·lúrgica, però que abans ha de liquidar el método catalán i substituir-lo pel procediment de fosa en alts forns, tal com està fent tota la resta d’Europa. "En Francia, en Suècia, en Alemania se fabrica primeramente la fundición: después con la fundición se fabrica el hierro. La Francia es hoy ciertamente el país más adelantado en la fabricación del hierro con carbón vegetal".

L’enginyer defensa el carbó vegetal com a combustible dels alts forns enfront del carbó mineral utilitzat pels anglesos i que dóna com a resultat l’anomenat, precisament, ferro anglès. El ferro obtingut pel carbó vegetal té una millor qualitat, segons ell.

El sistema que proposa i defensa en el seu llibre permet un màxim estalvi de combustible. Primer s’obté la fosa en uns forns alts, o sigui, un mineral de ferro amb moltes impureses encara, però que pot ser utilitzat per a l’emmotllament i la fabricació de moltes peces. Després, la fosa passa per un nou procés de purificació en el forn "en hogares especiales, compuestos de chapas de fundición movibles y preservadas contra la acción de un calor demasiado intensopor una corriente de agua fría; dichos hogares se llaman afinerías". El ferro procedent de les ferreries a la catalana és semblant al ferro anglès, mentre que el produït per carbó vegetal i procedent de 1’afineria és molt més dur. A més, s’obté un gran estalvi de combustible.

Karr calcula que hi ha unes seixanta ferreries a la catalana al nord i nord-oest de l’estat i unes trenta al triangle Conca, Terol i Guadalajara, que consumeixen més de 160 milions de quilos de llenya l’any.

Eugène Karr trobà la possibilitat de realitzar el seu projecte gràcies a la col·laboració de dos vilanovins. Samà i Soler són dos dels grans noms de la burgesia industrial d’aquesta població, al costat dels Ferrer Vidal, Marquès o Gumà, que també trobarem en altres capítols d’aquesta obra.

Joan Samà i Martí, el soci de Karr a Vila-rodona, formava part d’una família dedicada al comerç de vins amb les colònies espanyoles al Carib. Salvador Samà fou el responsable de portar el negoci des de Cuba i és segurament el més famós de la família, ja que rebé el títol de marquès de Marianao, en honor al barri de l’Havana que porta aquest nom i del qual ell fou principal promotor.

Joaquim Soler i Serra també era un comerciant vilanoví i la seva persona es troba vinculada a moltes de les activitats de la seva població, des d’una regidoría a l’ajuntament fins a la participació en negocis tèxtils.

Publicitat de Ferreries de l’Àncora al Diari de Barcelona, maig del 1864.

Les ferreries de Vila-rodona s’inauguraren el 9 de juny de 1863. Vila-rodona tenia una certa tradició de fargues i devia tenir també el carbó vegetal que l’alt forn requeria. L’establiment prengué el nom de Ferreries de l’Àncora.

L’establiment tingué dos anys de vida. La seva producció figura en l’anunci del Diari de Barcelona que il·lustra aquest escrit. El sistema Karr es basava en la utilització del carbó vegetal i permetia la fabricació d’una gamma prou variada de ferros. Els seus representants a Barcelona eren instal·lats a la rambla de Sant Josep.

D’Eugène Karr sabem que morí a Barcelona el mes d’octubre del 1880. La premsa es va fer ressò de la visita a Barcelona del seu germà, l’escriptor, amb motiu de l’enterrament i els funerals.

Bibliografia

  • Eugenio Karr “Metalurgia del hierro. Ferrerías al carbón vegetal”, Saragossa 1862.