Joaquim Parellada i Rafael Pich, a Rubí

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859. Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones. La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros—.

Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa. La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la—. L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls. La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment. Ara hi treballaven 200 dones.

Rafael Pich i Puig (El Eco de la Industria, 1920).

Anunci de teixits de seda dels germans Pich i Aguilera.

Joaquim Parellada se situà en primer rengle de la filatura de seda a Catalunya. La majoria de seders eren teixidors i compraven el fil a empreses del País Valencià. El 1879, fou nomenat president del col·legi de l’Art Major de la Seda, i es mantingué en el càrrec durant els dos anys estipulats. El 1880 era el president de la secció sedera de l’Institut del Foment del Treball Nacional.

Joaquim Parellada era un home de possibilitats econòmiques. Durant els anys de la febre d’or —1880-83— el trobarem com a promotor i accionista de dos projectes: el Banc Ibèric, un banc que acabarà aviat i malament, i l’empresa Telefonía, Fuerza y Luz Eléctrica, que tampoc no tindrà un futur gaire brillant.

La desaparició de la indústria sedera de Joaquim Parellada coincideix amb l’aparició de Rafael Pich i Puig a la mateixa població i amb la mateixa indústria.

Fàbrica de Pich, Aguilera Germans, a Rubí (“El Eco de la Industria”, 1920). A Rubí, Joaquim Parellada i després Rafael Pich i Puig desenvoluparan una important indústria sedera.

Rafael Pich inclourà el teixit de seda i deixarà la filatura, tot mantenint els torçats. A la seva mort, a començament del segle XX, l’empresa passarà a nom de la seva viuda, Maria Aguilera i Casas.

La Viuda de Rafael Pich i Puig mantindrà el negoci fins a la seva mort, mentre els seus fills, amb la denominació Pich i Aguilera Germans, eren els representants a Catalunya dels pneumàtics General. A la mort de la seva mare, van passar a fer-se càrrec de l’empresa.

El 1940 es constituí Pich Aguilera, SA. L’empresa arribarà a tenir quatre fàbriques: a Rubí, a Badalona, a Reus i a Barcelona, amb 400 obrers.

El 1986 la seva denominació social serà Sedatex, SA. L’empresa és manté.