La família Casas. Dos-cents anys fent estampats

Etiqueta. La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats. Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover.

Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària. És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència.

La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant. Per començar, tenim el nom de Casas, que és molt corrent, ara i aleshores, i facilita les confusions. A més, ja sabem que hi havia una gran afició al fet que diversos membres d’una mateixa família, de la mateixa o diferents generacions, es llancessin al començament del segle XIX a fer negocis similars.

En tot cas, es pot establir una relació directa entre l’estampador Marià Casas, un home del final del segle XVIII, i Joaquim Casas i Jover, que morirà l’any 1900 i que recordarà amb orgull el caràcter centenari de la casa. Pel mig hi ha dues o tres generacions que continuen i s’encavallen, però sense una total seguretat en el fil, ja que la informació que s’ha trobat en documents és mínima.

La família Casas.

Per no amagar informació i no inventar res, donem per ordre cronològic les referències a la família dels Casas estampadors, entre Marià i Joaquim:

  • 1782 - Es constitueix la societat Francesc Bruguera, Marià Casas i Companyia, fàbrica de pintar telas, cotons y altres cosas. Són tres socis.
  • 1785 - Marià Casas i Companyia, fàbrica d’indianes. Té dos socis. L’anterior es deu haver liquidat per venciment del termini previst, que era sovint de tres anys.
  • 1803 - Marià Casas, fabricant. El seu nom figura al costat d’altres coneguts estampadors del principi de segle.
  • 1804 - Marià Casas i Companyia és un dels signants d’un escrit contra el contraban, presentat pels fabricants d’indianes.
  • 1822 - Marià Casas, fabricant d’indianes, és un dels signants de l’escrit contra l’establiment d’un port franc a Cadis.
  • 1829 - Marià Casas té una fàbrica d’estampats al carrer de Sant Pere més alt, núm. 5, on treballa amb setze taules d’estampació.
  • 1842 - Marià Casas i Fill tenen un taller d’estampació al carrer de Sant Pere més alt, núm. 17, i uns prats de blanqueig a Sant Martí de Provençals.
  • 1844 - Marià Casas i Fill, de Barcelona, presenten a l’exposició celebrada aquest any unes indianas de varios colores de las llamadas Julianas de Lámina. Les indianes de làmina eren aquelles que tenien una amplada superior a l’ordinària: 36 polsades (78 cm) en lloc de 32 (69 cm). Aquest mateix any 1844, Marià Casas i fill subscriuen deu accions del Banc de Barcelona en el moment de la seva constitució.
  • 1862 - Marià Casas i fill tenen una fàbrica d’estampats a Sant Martí de Provençals en la qual hi ha una màquina de vapor que fa anar 2 cilindres i 1 perrotina, amb 28 obrers al seu servei. Als prats de blanqueig veïns hi ha 25 obrers més.

És impossible que aquest Marià Casas sigui el mateix que inicià el negoci el 1872. Però el nom és el mateix. Col·lateralment apareix un Joan Casas i Villarrubias (1854 i 1859) amb taller d’estampació al carrer de Sant Pere més alt, núms. 17 i 26 (per a les dues dates respectivament).

Etiqueta.

El 1869 apareix per primera vegada Joaquim Casas i Jover, estampador, a Sant Martí de Provençals, que el 1871 presenta a l’exposició organitzada per a inaugurar la nova universitat barcelonina "una rica col·lecció d’indianes, adequades per a portar quan s’està de dol". L’adreça és al carrer de Sant Pere més alt, núm. 46, on tenen el despatx, mentre l’establiment és a Sant Martí, a la carretera de Mataró, i rep el nom de Can Casas.

Casas i Jover es consolidà com una de les primeres empreses d’estampació catalanes al final del segle. Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. La fàbrica tenia una capacitat d’estampació de sis milions de metres anuals.

Joaquim Casas morí el 4 de juliol de 1900. No tingué descendència. El seu negoci passà a nom de dues germanes, Camil·la i Elisa Casas i Jover.

L’empresa es mantingué fins a la segona meitat del segle XX. Sens dubte, l’empresa amb unes arrels més antigues a Catalunya era aleshores una societat anònima —Casas i Jover SA—, constituïda el 1946.