La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats. Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova. L’elecció obeïa clarament a dos motius. El primer era la procedència de dos dels seus socis. La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria: els cèrcols de bóta.
Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules. Uns mesos més tard –agost del 1871– es van inaugurar i posar en marxa les noves instal·lacions al costat del torrent de la Pastera, on començava la carretera de Sitges i Barcelona. El gerent de l’empresa era Joaquim Soler i Serra i els directors industrials August Dumas –el nom és inequívocament francès– i Pau Puig, segons un dels cronistes de la població (Josep M.Freixa).
Però tant els titulars de l’empresa com el nom han canviat. Ara és la Ferreria de Sant Josep –potser en record del local de la Rambla d’aquest nom que venia els seus productes-i la propietat recau en la raó social Marquès, Alegret i Companyia.
L’empresa sembla portar embranzida. Pel mes d’agost del 1871 començà a funcionar l’establiment i al final del mes següent ja prenen part a l’Exposició General Catalana que s’obre a Barcelona en els locals de la nova Universitat. La ferreria presenta una gamma força extensa de productes siderúrgics: bigues per a la construcció de 100 mil·límetres de diàmetre i 7 de gruix, ferros rodons, quadrats, angles. Es remarca, però, que la seva especialitat són els cèrcols de bóta ja esmentats. La producció màxima per a la qual està preparada l’empresa és de 2 000 tones anuals. Té per a fer-ho una màquina de vapor de setanta cavalls, construïda a les Forges de Chantiers de la Meditérranée, a Marsella.
Al començament de l’any 1875, però, la ferreria es traslladà per segona vegada i aquest cop de Vilanova a Sants, prop de Barcelona, allí on hi havia hagut la Ferreria de Castanys i Companyia. El primer motiu del canvi és el descobriment, al terme de Gavà, d’una veta d’hematites –òxid de ferro– a l’anomenada precisament serra de les Ferreres que tindrà com a principal destinatari l’alt forn de la Ferreria de Sant Josep. El segon podria ser la importància del mercat barceloní.
La Ferreria de Sant Josep a Sants (“Plano de Barcelona y sus alrededores”, 1891).
En aquesta segona etapa, des del 1875 fins al 1885, es converteix en la segona ferreria catalana, després de la de la Mare de Déu del Remei. S’ha abandonat, però, la fabricació de cèrcols per a les bótes de vi i ara la producció se centra en biguetes i ferradures per al bestiar. El seu únic titular és ara Ignasi Marquès i Bolet.
La mort d’aquest, l’agost del 1885, provocà una davallada del negoci. Ignasi Marquès morí del còlera. Notà els efectes de la malaltia a Ripoll, un centre important de forja. Traslladat ràpidament a Barcelona, va morir en poques hores.
L’empresa continuà sota la denominació de Viuda d’Ignasi Marquès. El 1889 sortí per darrera vegada als diaris, però no pas per cap èxit comercial o industrial, sinó per l’explosió d’una caldera que ocasionà la mort del mestre calderer que l’atenia.