L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres

En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores (1882) i el nou era notable

L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció.

El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890. Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans.

La conseqüència serà que tres empreses estrangeres —dues de franceses i una de britànica— obriren fàbrica a Catalunya, prop dels seus clients. Totes tres tindran la seva importància.

A Terrassa: Ernest Niquet, de Reims

El Vapor Niquet, a Terrassa, després Francesc Massana, i després SAPHIL. Niquet i Companyia, de Reims, era proveïdora d’empreses llaneres terrassenques. Construirà aquí la seva fàbrica.

L’empresa de Reims Niquet, Prévost et Geoffroy era proveïdora de fil d’estam d’algunes empreses llaneres terrassenques. Els seus representants es desplaçaven sovint a Terrassa per seguir de prop la marxa del negoci. L’any 1891 s’assabentaren de la discussió del nou aranzel, que dificultaria les exportacions franceses a Catalunya. La solució era construir una fàbrica. Segons declaracions d’Ernest Niquet, un dels socis, la realització s’acordà en un despatx de Terrassa el mes de desembre del 1891. El 31 d’aquest mes es publicà el nou aranzel, que ja era amplament conegut.

Els francesos crearan la societat Niquet i Companyia, al davant de la qual figurava Ernest Niquet, que s’establirà a Terrassa. Abans d’un any la fàbrica estava en funcionament. S’inaugurà el 16 d’octubre de 1892 i ocupava un gran terreny al costat de la carretera de Martorell, fora del nucli urbà. La maquinària era francesa, amb 6 000 pues per a la filatura i unes 2 000 més per a tòrcer. La font energètica era una màquina de vapor sistema Corliss, d’uns 120 cavalls de força.

A l’acte d’inauguració hi assistí el diputat Alfons Sala, que va fer grans elogis d’Ernest Niquet com a empresari. La Gaceta de la Producción Lanera, editada a la mateixa Terrassa per Francesc Giralt, en dirà que si no puede considerarse una fàbrica grande, puede dársele el adjetivo de grande fábrica, y que dentro de sus límites puede moverse bien y desahogadamente la industria a que se la destina.

Al cap de deu anys, Niquet i Companyia es transformarà en una empresa personal a nom d’Ernest Niquet i Valon. A ell correspon l’ampliació de la fàbrica amb l’aixecament d’un taller de construccions electro-mecàniques al costat de la filatura d’estam, taller en el qual es feien dinamos, motors elèctrics i acumuladors i que s’encarregava de fer instal·lacions per a llum i força.

El 1914, en esclatar la Gran Guerra, Ernest Niquet vengué el negoci a Francesc Massana i Figueras (1888-1934), el qual l’integrarà a SAPHIL (1920).

A Sabadell: els Harmel

Léon Harmel. Un dels primers dirigents de la democràcia cristiana francesa. (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Harmel Frères, de Reims, s’instal·larà a Sabadell per la mateixa raó que els Niquet a Terrassa.

Harmel Frères era una empresa francesa que tenia una filatura d’estam a Val-de-Bois, prop de Reims. El seu director era Léon Harmel Tranchart.

Léon Harmel (1829-1915) es donarà a conèixer sobretot per la seva acció social a la fàbrica i per la seva fidelitat a l’Església. El 1883 creà un consell de fàbrica, en el qual participaven els obrers, responsable de la direcció tècnica i de la disciplina laboral. Organitzà igualment una sèrie d’ajuts econòmics per als treballadors i famílies dels treballadors. El 1885 organitzà els primers romiatges obrers a Roma. La seva activitat el portà cap al moviment de la democràcia cristiana, de la qual fou un dels dirigents. Va escriure un “Manual d’una corporació cristiana” (1876) i un “Catecisme del patró” (1889).

Harmel Frères s’instal·là a Sabadell per les mateixes raons que els Niquet a Terrassa. Buscaven el manteniment d’uns clients potencialment perduts com a conseqüència de l’aranzel del 1891.

El 1892, Harmel Frères ja tenia en funcionament la seva filatura d’estam a Sabadell. En aquest cas aprofita el lloguer de força motriu que oferien els vapors, i s’instal·la inicialment a la fàbrica de Duch i Ferrer.

Lletra emesa per Léon Harmel, 1927.

Com en el cas de Niquet, la maquinària era també francesa i ho era una part del personal. El seu gerent serà Hubert Norton i Burke, un enginyer de nom inequívocament britànic o irlandès, casat amb Antònia Bacardí i Fradera, i cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne (un fet que l’identifica amb la manera de pensar dels seus patrons).

Harmel Frères va tenir seriosos problemes socials en aquest final de segle. Pot sorprendre una mica amb els antecedents de Léon Harmel, abans ressenyats. Però no tant si tenim en compte que els empresaris francesos intentaren aplicar el seu model de treball a Sabadell i que aquest no va ser ben rebut. A Reims un sol filador tenia cura de dues màquines, mentre que aquí el principi era d’un obrer - una màquina, un fet que reduïa fortament la productivitat i augmentava costos.

Lletra de canvi de The Catalan Worsted Spinning, Co. Ltd., 1899.

Harmel Frères, filial de l’empresa francesa, es desenvolupà correctament. El 1903 s’integrà a la Unió Industrial de Sabadell.

El 1921 es va fer càrrec de l’empresa Léon Harmel i Harmel, fill de l’anterior. La societat es convertirà en una societat personal, deslligada de la francesa. El 1936, en fer els seixanta anys, Léon Harmel es retirà dels negocis i fixà la seva residència a París; es dedicà a obres d’acció social d’inspiració cristiana, seguint la línia iniciada pel seu pare.

El 1949, en vida encara del titular, l’empresa es constituirà en societat anònima: Léon Harmel, SA. Es mantindrà en activitat fins el 1971.

A Sant Martí de Provençals: The Catalan Worsted Spinning, Co. Ltd.

Anunci de The Catalan Worsted Spinning, Co. Ltd. (Exposició Industrial de Barcelona, 1897).

The Catalan Worsted Spinning, Co. Ltd. va ser la tercera de les filatures d’estam que es crearen a Catalunya com a conseqüència de l’aranzel proteccionista del 1891.

També és la més desconeguda i de vida més curta.

L’empresa es creà al voltant del 1895 i tenia la fàbrica al carrer de la Llacuna, a Sant Martí de Provençals. Els titulars d’aquesta Filatura Catalana d’Estam es deien Fred i Frank Bastow.

El 1904, amb 14 936 pues, era una de les primeres empreses d’aquella població industrial, segons la quota fiscal que pagava. Va introduir la filatura de moher i s’especialitzà en els estams de colors i mescles per a teixits de novetats. Havia desaparegut abans del 1910.