Les cinc fàbriques del grup Gallifa, a Manresa

La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX. El resultat serà la construcció de cinc fàbriques, dedicades totes elles als filats i els teixits de cotó.

El que anomenem grup Gallifa tindrà diverses denominacions. El comú denominador és la família Gallifa, amb diverses generacions representades en les diferents societats.

Manresa, la Seu i la fàbrica del Pont Vell, a principis de segle XX. La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX.

Històricament, el grup apareix per primera vegada el 1842, quan Francesc Gallifa i Perera, Isidre Argemí i Llorenç Balari demanen autorització a l’Ajuntament de Manresa per a un aprofitament hidràulic al Cardener. Els Argemí abandonaren l’empresa o hi perderen protagonisme durant la dècada del 1860, tot i que mantingueren la propietat dels edificis i terrenys de la fàbrica del Pont Vell. Amb la segona generació de la família entrarà Lluís Vila i Miralles. Al final del segle, la societat portarà el nom de Balari en primer terme, per a cedir-lo després novament als Gallifa.

Francesc Gallifa i Gomis, fill del fundador, serà alcalde de Manresa (1895-97). El seu germà Magí aprofitarà el protagonisme de la família per a realitzar una sèrie d’operacions immobiliàries sobre el sòl urbà manresà, al marge de les seves activitats industrials.

A Gallifa, Vila i Companyia, constituïda el 1898, hi participen Magí Gallifa i Gomis, fill de Francesc, Lluís Vila i Miralles i Josep Maria Matas i Oriach. L’any 1927 es constituirà la societat anònima per conversió de la comanditària: Industrial Anònima GVC, amb Lluís Vila i Miralles, Joan Gallifa i Soler, Francesc Vila i Miquel, Emília Ferran Vda. de Matas, Joaquim Matas i Ferran i Enric Vila i Miquel.

La fàbrica del Pont Vell quedarà aviat al marge del grup. Aquest mantingué en activitat fins a la segona meitat del segle XX la fàbrica del carrer del Bruc, a Manresa, la de Sant Joan de Vilatorrada i la Plantada, a Cardona. Totes tres es tancaren el 1977. L’empresa suspengué pagaments el 1977; les fàbriques es tancaren el 1978.

Les Roques de Sant Pau, a Manresa

Evolució de la fàbrica al final de segle.

L’any 1842, Francesc Gallifa, Isidre Argemí i Llorenç Balari sol·licitaren autorització a l’Ajuntament de Manresa per a construir un canal i un petit salt d’aigua al riu Cardener, en el seu marge esquerre, destinat a fer anar la maquinària d’una fàbrica de filats. La inversió fou de 247.000 rals —12.350 duros—. Importaren la totalitat de la maquinària d’Anglaterra i la fàbrica es posà en marxa el 1845. L’empresa es deia Argemí, Gallifa i Companyia. El 1850 tenia 2.000 pues de filar amb les corresponents màquines de preparació i 28 obrers. Obtenien 15 cavalls de força hidràulica.

El 1890 la fàbrica de les Roques de Sant Pau era la sisena fàbrica de teixits manresana a l’hora de pagar la seva contribució industrial. Més tard, separats els Argemí de la societat, els Gallifa s’associaren amb Fabrés, i més tard la deixaren en mans del seu soci. La fàbrica es coneixerà des d’aleshores per cal Fabrés.

La fàbrica de Sant Joan de Vilatorrada

Anunci de la Industrial Anònima Gallifa, Vila i Companyia, el nom que adopta entre el 1898 i el 1927, a Manresa y su comarca, 1929.

Francesc Gallifa, Isidre Argemí, Llorenç Balari i Maurici Torres compraren uns terrenys al marge dret del Cardener, en el terme de Sant Joan de Vilatorrada, més amunt de Manresa, l’any 1845. Es tracta de construir una nova fàbrica que tingui més possibilitats d’aprofitament hidràulic. La petició de canal i resclosa, la faran el 1853 conjuntament amb dos altres industrials, que es proposen fer el mateix en el mateix lloc: Francesc Burés i Oleguer Borràs.

Es construiran tres fàbriques que es repartiran l’aigua. La d’Argemí, Gallifa i Companyia serà la més important, ja que es queda amb el 50% de l’aigua recollida, amb el 25% per a Burés i el 25% restant per a Oleguer Borràs. Es posà en marxa el 1855.

La fàbrica era inicialment només de filats de cotó. El 1862 hi havia 6.390 pues i 24 cardes. La inversió havia estat de 575.400 rals —28.700 duros—. Hi treballaven 100 obrers.

Al final del segle XIX i començament del XX la fàbrica fou centre d’una sèrie d’incidents laborals. Amb motiu de la vaga de 1890 que afectà Manresa i després tota la conca del Llobregat, hi hagué dos ferits de bala entre la comissió d’obrers que demanava el suport dels treballadors de la fàbrica. La premsa donà la responsabilitat al vigilant. Als primers anys del segle, l’empresa fou denunciada diverses vegades perquè s’excedí en l’horari de treball de les dones —68 hores i mitja a la setmana en lloc de les 66 legals— i dels nens —set hores diàries en lloc de sis—.

La fàbrica del Pont Vell, a Manresa

Paper comercial de 1898, de Gallifa Germans, Fabrés i Companyia.

És la tercera del grup, des del punt de vista cronològic. Després de les Roques de Sant Pau i de la fàbrica de Vilatorrada, Argemí i Gallifa tornen a Manresa i el 1859 demanen permís a l’Ajuntament per a construir una fàbrica de filats en l’anomenat Molí Nou, al costat del Pont Vell de Manresa. Aprofitaren lògicament la resclosa i el salt d’aigua del molí. Els nous empresaris ampliaren l’edifici existent i la fàbrica es posà a funcionar el 1862.

La fàbrica es mantingué en propietat del grup fins el 1923 o 1924, i aleshores passà a mans de Vilamitjana i Fill, però mantenint la seva producció tèxtil. El 1907 rebé les conseqüències de l’aiguat que inundà tota la part baixa de Manresa i que afectà especialment les fàbriques arran de riu. La fàbrica del Pont Vell quedà mig colgada per les aigües i els obrers hagueren de romandre isolats fins que no baixà el nivell. La fàbrica fou enderrocada el 1988. Havia passat per les denominacions següents:

  • 1845-1865 (?) - Argemí,Gallifa i Companyia
  • 1865 (?)-1885 - Gallifa,Vila i Companyia
  • 1885-1898 - Balari,Gallifa,Vila i Companyia
  • 1898-1927 - Gallifa,Vila i Companyia.
  • 1927-1978 - Industrial Anònima GVC

La fàbrica del carrer del Bruc

Aquesta fàbrica fou fundada el 1873 per l’empresa Torra i Companyia al carrer del Bruc de Manresa, pero fou comprada pel grup Gallifa al cap d’uns anys per a substituir, possiblement, la seva retirada de la fàbrica de les Roques de Sant Pau.

La Plantada, a Cardona

Francesc Gallifa comprà uns terrenys i una petita fàbrica a Sebastià Sanmartí, a prop del Cardener, al barri de la Coromina de Cardona. L’usufructuari dels terrenys era el duc de Medinaceli, en qualitat d’hereu dels ducs de Cardona.

El grup Gallifa hi construí una fàbrica de filats i teixits de cotó, amb els corresponents canal, resclosa i salt d’aigua, que donarà força a les màquines. La fàbrica rebrà el nom de la Plantada.